CATALÀ    |   CASTELLANO    |   ENGLISH    |   FRANÇAIS
roig
blau
verd
groc
negre

“QUAN VIATJO SEMPRE DUC AL MALETÍ UNA GARROFA DE MONT-ROIG.”

“El color roig és el color de l’ermita de la Roca, i el que dóna nom al poble.”

“A PARÍS VIVIA EN UNA DESORIENTACIÓ ABSOLUTA. A MONT-ROIG EM VA TORNAR LA PINTURA.”

“El blau és el cel de Mont-roig.”

MONT-ROIG M’HA DONAT LA FORÇA D’UN ARBRE.”


“El verd és el verd dels garrofers.”


MONT-ROIG ÉS PER A MI COM UNA RELIGIÓ.”


“El groc és la joia de Mont-roig, les seves floretes i les petites plantes.”

“TOTA LA MEVA OBRA ÉS CONCEBUDA A .”



CENTRE MIRÓ
Centre Miró
Visita virtual
Tapís original
Quadres reproduïts
Horari i contacte

El “Centre Miró” és un lloc d’interpretació de Joan Miró en relació amb Mont-roig, tan sobre el pintor com de la seva obra. Els seus elements bàsics són: les reproduccions facsímils dels quadres de Miró relacionats amb Mont-roig, el tapís “El llangardaix de les plomes d’or” (1989) de Joan Miró / Josep Royo, els sis “Ninots mironians” (1993) que tenen com a referent aquells que Miró va fer per l’obra “Mori el Merma” del Teatre de la Claca (1978). I els vídeos de Martí Rom “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979) i “Mont-roig: Tornaveu mironià” (2002); en el primer, el pintor parla de la seva relació amb Mont-roig i en el segon, les persones del poble que van tenir relació amb ell, parlen de Miró.

Joan Miró arriba a Mont-roig el 1911, amb 18 anys. Havia emmalaltit. Però, a les poques setmanes, ja recorria a peu el terme, amunt i avall. Camina els dos quilòmetres que, des del Mas, el duien al mar. Aleshores la franja costera de Mont-roig estava pràcticament deshabitada; fins feia un parell d’anys, aquells tretze quilòmetres de platja eren aiguamolls on s’hi feia arròs. Miró camina amunt, uns quatre quilòmetres, cap el nucli del poble, i encara més enllà, uns altres tres, fins l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Es va sentir atret per aquella muntanya de pedra roja d’on treu nom el poble. També s’allunya, uns cinc quilòmetres, cap el sud, cap a l’actual Miami Platja. De tots aquests indrets, Miró en pintarà quadres.

Miró, que ve de Barcelona, descobreix a Mont-roig la vida del camp, es relaciona amb els masovers del Mas, amb els pagesos del voltant, de “Les Pobles”. El poble resta lluny; hi puja per pintar, algun diumenge. Se’l miren un xic estranyats i es comenta d’ell que “va corrent sol pels camins...”; a més, quan arriba a la platja, es posa a moure constantment els braços i les cames. No sabien encara que allò era fúting i gimnàstica.

Miró s’està a Mont-roig gran part de l’any. Després, anys vint i trenta, alternarà Mont-roig i París. A partir dels anys quaranta, els estius sempre retornarà al poble. Eren tres llargs mesos. Un calendari penjat a la paret del seu estudi, a tocar del Mas, es testimoni de la seva darrera estada: setembre de 1976. Tenia 83 anys. Pel Mas Miró, durant aquests 65 anys, hi havien passat molts dels seus amics: Ernest Hemingway, Alexander Calder, Josep Lluís Sert...

Des del 2004, el “Centre Miró” ofereix la possibilitat de poder veure, encara que sigui en reproduccions facsímils, el conjunt de l’obra de Miró de Mont-roig i que està escampada per museus d’arreu del món. El Centre Miró està ubicat a l’Església Vella del poble. El propi artista la pintà en el quadre “Poble i església de Mont-roig” (1919) i està a tocar de la plaça, que porta el seu nom, des del 29 d’abril de 1979, quan el poble de Mont-roig li va retre un sentit homenatge popular. Moriria tan sols quatre anys després.

A més de visitar el “Centre Miró” es poden veure els “originals dels originals”, aquells indrets que van captivar Miró i els va immortalitzar en famosos quadres. És l’Itinerari “Mirar Miró Mont-roig (3 MR)”.

Descarregar