CATALÀ    |   CASTELLANO    |   ENGLISH    |   FRANÇAIS
roig
blau
verd
groc
negre

“QUAN VIATJO SEMPRE DUC AL MALETÍ UNA GARROFA DE MONT-ROIG.”

“El color roig és el color de l’ermita de la Roca, i el que dóna nom al poble.”

“A PARÍS VIVIA EN UNA DESORIENTACIÓ ABSOLUTA. A MONT-ROIG EM VA TORNAR LA PINTURA.”

“El blau és el cel de Mont-roig.”

MONT-ROIG M’HA DONAT LA FORÇA D’UN ARBRE.”


“El verd és el verd dels garrofers.”


MONT-ROIG ÉS PER A MI COM UNA RELIGIÓ.”


“El groc és la joia de Mont-roig, les seves floretes i les petites plantes.”

“TOTA LA MEVA OBRA ÉS CONCEBUDA A .”



DOCUMENTALS MIRONIANS
“D’un roig encès: Miró i Mont-roig” de Martí Rom (1979, 20 minuts)

Es descriu la relació de Miró amb Mont-roig. És el propi Miró el que explica i detalla aquest llarg i intens lligam. Veiem l'homenatge popular que se li va fer a Mont-roig el diumenge 29 d’abril de 1979. Escoltem el pintor parlar de com es va produir la seva anada a Mont-roig, de com baixava corrent fins la platja i allà feia gimnàstica (als anys vint!), de com l’impressionaren la muntanya de la Mare de Déu de la Roca i la solitud dels camps a la vora del mar. “A la platja sempre hi recollia coses. Veia un objecte, una arrel o una petxineta i em sentia atret... Les arrels del garrofer són com els meus peus, que s’endinsen en la terra, i aquest contacte em dóna una força enorme...”. Era el 26 de juny de 1979 al seu estudi de “Son Abrines” a Palma de Mallorca.


“Mont-roig: Tornaveu mironià” de Martí Rom (2002, 24 minuts)

És Mont-roig, la seva gent, qui parla de Miró. Al llarg de 24 minuts, hi trobem algunes persones que el van conèixer (i estimar). La Consol Boquera és aquella “vaileta” del quadre que encara ens mira amb ulls dolços; era filla de la masovera (del 1914 al 1926) del Mas que Miró també va immortalitzar en un quadre. El Josep i l'Angelina Rovira eren els fills del masovers dels anys 1955 al 1975. Francesc Solé era qui li feia de taxista per aquestes contrades. La Lídia Cortés encara viu a “La casa de la Palmera”, el Mas d’en Romeu, a tocar del Mas Miró... També veiem detalladament l'interior del seu estudi al seu Mas, encara hi podem trobar dibuixos seus a les parets i un calendari groguenc penjat que ens recorda quin va ser el darrer estiu que va sojornar al seu poble de Mont-roig: setembre de 1976.


“Safatans mironians” de Martí Rom (2007, 10 minuts)

Reportatge del “III Cap de setmana mironià”.

*Aquests documentals es projecten continuadament al Centre Miró