CATALÀ    |   CASTELLANO    |   ENGLISH    |   FRANÇAIS
roig
blau
verd
groc
negre

“QUAN VIATJO SEMPRE DUC AL MALETÍ UNA GARROFA DE MONT-ROIG.”

“El color roig és el color de l’ermita de la Roca, i el que dóna nom al poble.”

“A PARÍS VIVIA EN UNA DESORIENTACIÓ ABSOLUTA. A MONT-ROIG EM VA TORNAR LA PINTURA.”

“El blau és el cel de Mont-roig.”

MONT-ROIG M’HA DONAT LA FORÇA D’UN ARBRE.”


“El verd és el verd dels garrofers.”


MONT-ROIG ÉS PER A MI COM UNA RELIGIÓ.”


“El groc és la joia de Mont-roig, les seves floretes i les petites plantes.”

“TOTA LA MEVA OBRA ÉS CONCEBUDA A .”



MONT-ROIG DEL CAMP

La carta de població de Mont-roig data del 1180. A més del propi poble, hi havia els nuclis de la “Pobla d’En Taudell” i Miramar. En el primer, també conegut com “Les Pobles”, es on està situat el “Mas Miró”.

Mont-roig històricament ha estat un poble de pagesia. S’hi feien garrofes, oli, patates, hortalisses, arròs... Hi havia bones pastures pel bestiar. És un terme molt gran. Això i la profusió de pedra va fer que es construïssin moltes “Barraques de pedra seca” on resguardar-se i protegir els estris del camp.

Mont-roig, el 1900, poc abans d’anar-hi Joan Miró, tenia 2.669 habitants. El 1950, 2.296. El 2009 ja tenia uns 13.000 habitants.

Des de finals del segle XIX hi havia dues societats, alhora polítiques i d’esbarjo, una carlina (“Centre Legitimista”) i una altra liberal-republicana (“El Porvenir Democràtic”). També hi va haver un “Centre Obrer” (1911-1925).

El municipi de Mont-roig del Camp, de 63,69 Qm2 i prop de 13 Qm de platja, es troba a la comarca del Baix Camp i forma part de la Costa Daurada. Té dos nuclis de població ben diferenciats. A l'interior hi ha el nucli de Mont-roig, que compta amb interessants referents arquitectònics i històrics. A la costa hi trobem el nucli de Miami Platja, nascut arrel del fenomen turístic i on destaca la bellesa de les seves platges i cales.

Per a més informació podeu trucar a l'Oficina de Turisme:
977 179 468 / 977 810 978

Descarregar