CATALÀ    |   CASTELLANO    |   ENGLISH    |   FRANÇAIS
roig
blau
verd
groc
negre

“QUAN VIATJO SEMPRE DUC AL MALETÍ UNA GARROFA DE MONT-ROIG.”

“El color roig és el color de l’ermita de la Roca, i el que dóna nom al poble.”

“A PARÍS VIVIA EN UNA DESORIENTACIÓ ABSOLUTA. A MONT-ROIG EM VA TORNAR LA PINTURA.”

“El blau és el cel de Mont-roig.”

MONT-ROIG M’HA DONAT LA FORÇA D’UN ARBRE.”


“El verd és el verd dels garrofers.”


MONT-ROIG ÉS PER A MI COM UNA RELIGIÓ.”


“El groc és la joia de Mont-roig, les seves floretes i les petites plantes.”

“TOTA LA MEVA OBRA ÉS CONCEBUDA A .”



Ninots mironians destruïts

NINOTS MIRONIANS” DESTRUÏTS

Un camió de l’Ajuntament amb una ordre de treball firmada per l’alcalde, Fran Morancho, se’ls va endur el dijous 28 d’abril de 2011. Se’ns va comunicar que era una petició de la família Miró. Anteriorment, el juny de 2008, ja van fer un intent demanant la seva destrucció. Aleshores, Miquel Anguera i Brú, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament (i alcalde quan va ser possible la creació del Centre Miró, el 2004), va poder aturar aquella petició amb l’argument que els “Ninots mironians” s’havien creat formant part del “Centenari Miró” (1993), que havien rebut el vist-i-plau de la filla del pintor, M. Dolors Miró i que constaven en el llibre d’actes del Centenari elaborat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Eren el resultat d’un treball de Joan Baixas, Alfred Casas i Martí Doy, més els nens i nenes de Mont-roig que els van pintar al pati de l’escola el juliol de 1993 en una acció que, sens dubte, hagués entusiasmat Miró, i que, a hores d’ara, ja formen part del patrimoni i la cultura popular de Mont-roig. Per què destruir-los?



Joan Miró havia col·laborat amb Joan Baixas i el “Teatre de la Claca” en la realització dels Ninots de l’obra “Mori el Merma” que es va estrenar a Barcelona al Teatre Liceu el juny de 1978. Amb motiu del “Centenari Miró” (1993) vam proposar al Joan Baixas reproduir alguns d’aquests Ninots. Al igual que els de “Mori el Merma”, aquests també es van emmirallar en aquell món d’Ubú (d’Alfred Jarry), que tan estimava Miró. Ubú és la imatge d’un dictador odiós i histèric, passat pel filtre de Miró, que volia que tot aquell conjunt tingués un aire divertit i festiu.

Finalment, i partint de la sèrie de Miró “L’enfance d’Ubú”, es varen fer sis Ninots amb la col·laboració dels artesans experimentats Alfred Casas i Martí Doy (juliol de 1993). N’hi ha dos de grans (el Gegant i la Geganta) i quatre de petits; són: el Gall, l’Òliba, el Titolot, el Mosquit, la Formiga i la Carabassa; aquest darrer és l’únic que es repeteix exactament respecte als de “Mori el Merma”. El Gegant és el gall; va vestit de terra i representa el dia. La Geganta és l’Òliba, que va vestida de blau i simbolitza la nit. Els quatre capgrossos tan poden ser vailets entremaliats, com insectes malignes, éssers vegetals o criatures del somni.

En la decoració dels ninots participaren nens i nenes de Mont-roig, que amb la seva actitud espontània, pintaren les formes amb la terra vermella de les nostres contrades.

La idea original de Miró que els Ninots fossin els elements d’un cercavila, s’ha fet realitat a Mont-roig. Sovint surten per les festes assenyalades del poble. Quan reposen s’estan al “Centre Miró”, com vigilant l’esperit màgic que s’engendra de la conjunció Miró / Mont-roig.


Gall 
Òliba
Titolot
Mosquit
Formiga
Carabassa

Descarregar