CATALÀ    |   CASTELLANO    |   ENGLISH    |   FRANÇAIS
roig
blau
verd
groc
negre

“QUAN VIATJO SEMPRE DUC AL MALETÍ UNA GARROFA DE MONT-ROIG.”

“El color roig és el color de l’ermita de la Roca, i el que dóna nom al poble.”

“A PARÍS VIVIA EN UNA DESORIENTACIÓ ABSOLUTA. A MONT-ROIG EM VA TORNAR LA PINTURA.”

“El blau és el cel de Mont-roig.”

MONT-ROIG M’HA DONAT LA FORÇA D’UN ARBRE.”


“El verd és el verd dels garrofers.”


MONT-ROIG ÉS PER A MI COM UNA RELIGIÓ.”


“El groc és la joia de Mont-roig, les seves floretes i les petites plantes.”

“TOTA LA MEVA OBRA ÉS CONCEBUDA A .”



NOTÍCIES

(57) PESSEBRE: “LA PEDRA SECA AL MONT-ROIG DEL SEGLE XIX”

El Centre Miró acollirà, del 17 de desembre al 29 de gener, un pessebre dedicat a la pedra seca, donat que a l‘abril d’enguany, la Generalitat de Catalunya va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, 5 barraques de pedra seca del terme de Mont-roig. Són les barraques del Jaume de la Cota, Comuns del Pellicer, Miquel Terna, Lliris i Espiral.

Mont-roig és un poble agrícola, envoltat d’un entorn rural, on la pedra seca és un dels principals elements estructuradors del nostre paisatge, la qual cosa aporta valors estètics, històrics i ecològics. Les construccions de pedra seca són un dels elements etnològics que s’adapten millor al medi, marcant la fisonomia paisatgística del territori i convertint-les en un important valor patrimonial de gran potencialitat turística, ja que són veritables obres d’art de l’arquitectura popular.

En aquest pessebre, realitzat per membres de la junta del Centre Miró, s’hi poden veure reproduccions fetes amb pedres de les cinc barraques declarades BCIN. S’ha ambientat al camp de Mont-roig, concretament a les Terres Noves, el lloc on estan ubicades, reproduint escenes rurals del segle XIX, època en què es van bastir aquestes construccions. Les figures són pagesos realitzant les activitats habituals del dia a dia, veremant, esquerrant olives, anant al tros.... També s’ha recreat el món de la ramaderia, amb el pastor, el gos, les ovelles i una carrerada, el camí ramader per on transitaven els ramats.

(55) “JOCS MIRONIANS” AL CENTRE MIRÓ

El diumenge 30 d’octubre de 2016 es va dur a terme l’activitat dita “Jocs mironians” al Centre Miró. Formava part del cicle d’activitats de tardor en família organitzat des l’Oficina Tècnica del “Paisatge dels Genis” (URV, Vila-seca).

De les 12 a les 2 del migdia, una cinquantena de participants, famílies amb nens dels 3 als 12 anys vingudes de Reus, Tarragona, Montblanc, Cambrils, Salou, Perafort, El Vendrell, Amposta, Mont-roig, Miami i Barcelona van gaudir de la proposta de “Jocs mironians”. Van fer els puzles “El llangardaix de les plomes d’or” (1989) de Joan Miró i Josep Royo, i “L’été” (1938) de Joan Miró. També van jugar al “Marro, pixo, cago”, denominació mont-rogenca del “3 en ratlla”, amb l’ull i l’estrella mironianes. Van pintar amb colors caretes de personatges dels quadres de Joan Miró i van fer el retallable “Cel infern”, una versió mironiana del joc tradicional dit dels “4 sabaters”.

Sens dubte, ha estat un encert i un èxit la programació d’aquestes activitats en les quatre localitats de la Ruta dels Genis: Horta de Sant Joan, El Vendrell, Reus i Mont-roig.

(56) CENTRE MIRÓ: 70.000 VISITANTS

En el tancament mensual de l’octubre de 2016 el Centre Miró va sobrepassar els 70.000 visitants des d’aquell 12 de març de 2005, quan es va inaugurar. Han estat exactament 70.445 visitants, la qual cosa dóna una xifra mitjana de 28 visitants al dia.

Any rere any s’ha anat millorant el material expositiu. Des del 2015 els fulletons del Centre Miró, de l’itinerari “3MR: Mirar, Miró, Mont-roig” i les guies del Centre Miró que es lliuren als visitants estan en 6 idiomes: català, castellà, francès, anglès, alemany i rus.

Des de l’inici, el 2005, hi ha un web (www.centremiro.com) amb tota la informació relativa al Centre Miró.

A part d’altres exposicions d’entitats o persones relacionades amb Mont-roig, el Centre Miró ha produït 18 exposicions.

S’han fet 7 “Caps de Setmana Mironians”, reproduint 228 quadres de Joan Miró i amb 57 aportacions d’artistes locals.

Del març de 2005 a l’octubre de 2016 s’han publicat, sobre el Centre Miró, 168 articles als mitjans de comunicació. Són uns 16 articles per any.

Sobre el Centre Miró s’han fet 15 reportatges i documentals a les televisions. Dels quals 4 són estrangers (Estats Units, Anglaterra, Itàlia i Polònia).

S’han enviat 67 trameses d’informació a les persones enregistrades al Newsletter.

S’han actualitzat 55 notícies de fets rellevants al web del Centre Miró.

El Centre Miró va ser l’impulsor, el 2009, de la ruta de “El paisatge dels genis” (El Vendrell i Pau Casals, Reus i Gaudí, Mont-roig i Miró, Horta de Sant Joan i Picasso). Aquesta promoció turística i cultural de la demarcació de Tarragona va estar operativa a partir del 2012.

El Grup Barracaire de Mont-roig és una secció del Centre Miró. Des del 2004 ha treballat en la recerca, catalogació i difusió del conjunt de barraques de pedra seca que hi ha a Mont-roig. En el moment actual hi ha catalogades 135 barraques en bon estat de conservació.

Des del 2005 hi ha un tríptic (en català i castellà) d’una una ruta amb onze de les barraques més significatives i de fàcil accés. El 2006 es va realitzar el documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig)”. Des del gener de 2007 hi ha el web (www.pedrasecamont-roig.com). Aquell mateix any es va publicar el llibre “Barraques de Pedra seca a Mont-roig del Camp”.

El 2010, des de Mont-roig, vam impulsar la creació de l’Associació per la Pedra seca i l’Arquitectura tradicional. Des d’aleshores l’Esther Bargalló n’és la vicepresidenta.
El 19 d’abril de 2016 el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava la resolució final declarant “Bé cultural d'interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d'Interès Etnològic, cinc barraques de pedra seca de Mont-roig. Són les úniques construccions d’aquesta mena amb aquesta qualificació al Principat.

(54) “PETITS GRANS GENIS” AL CENTRE MIRÓ

Dins del cicle d’activitats de tardor en família organitzat des de l’Oficina Tècnica del “Paisatge dels Genis” (URV, Vila-seca), al Centre Miró es durà a terme l’activitat “Petits Grans Genis”, d’igual manera que se’n fan d’altres a Horta de Sant Joan (Picasso), Reus (Gaudí) i El Vendrell (Pau Casals). Per a obtenir informació dels altres indrets podeu accedir al web http://elpaisatgedelsgenis.cat/

A Mont-roig, al Centre Miró, es farà el diumenge 30 d’octubre de les 12 a les 2 del migdia, amb un preu de 2 euros per nen (pels mont-rogencs serà gratuït) i amb la denominació de “Jocs mironians”. Cal apuntar-se al propi Centre Miró (977837337).

Aquests “Jocs mironians” consistiran en la realització de dos puzles. L’un, és la reproducció del tapís que hi ha a l’exposició permanent, “El llangardaix de les plomes d’or” (1989) de Joan Miró i Josep Royo, i l’altre és el quadre “L’été” (1938). El retallable “Cel infern”, una versió mironiana del joc tradicional dit dels “4 sabaters”. El “Marro, pixo, cago”, denominació mont-rogenca del “3 en ratlla”, amb l’ull i l’estrella mironianes. Els nens podran pintar amb colors caretes de personatges dels quadres de Joan Miró que, en acabar, es podran endur a casa seva

(53) CINC BARRAQUES DE MONT-ROIG DECLARADES “BÉ CULTURAL D’INTERÈS NACIONAL”

El dimarts 19 d’abril de 2016, en un acord de Govern de la Generalitat es va aprovar l’expedient de la declaració de “Bé Cultural d’Interès Nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’interès etnològic, a cinc Barraques de pedra seca de Mont-roig. Són les primeres construccions de pedra seca de Catalunya que aconsegueixen aquesta catalogació.

L’expedient de declaració s’havia iniciat amb la publicació de la resolució CLT/2590/2014, del divendres 21 de novembre de 2014.

El treball de recerca, catalogació i difusió de les barraques de pedra seca de Mont-roig (2004 a 2016) ha estat fet pel Grup barracaire de Mont-roig (Esther Bargalló i Martí Rom), una secció del Centre Miró.

El conjunt de barraques del terme municipal de Mont-roig van ser, en una primera fase, incloses en el “Catàleg de béns protegits” del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal,; això suposava un primer nivell de protecció. Finalment, l'Ajuntament va aprovar el 28-05-2008 que fossin “Bé Cultural d’Interès Local” (BCIL), augmentant la seva protecció.

Actualment hi ha documentades 135 barraques a Mont-roig.

Per a mes informació: www.pedrasecamont-roig.com

Mont-roig té tres BCIN: la Fortalesa i botiga del blat de Barcelona a Miramar (des del 1949), el Mas Miró (2006) i aquestes cinc barraques de pedra seca (2016).

(52) “D’UN ROIG ENCÈS: MIRÓ I MONT-ROIG” A ITÀLIA

“D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979), un dels documentals que es projecta al Centre Miró de Mont-roig, s’ha exhibit en una important exposició que s’ha fet sobre Joan Miró a Itàlia.

A Villa Manin, a Passariano, a prop d’Udine, la capital de la regió del Friül, al nord-est de Venècia, del 17 d’octubre de 2015 al 3 d’abril de 2016 s’ha fet una àmplia exposició que du el títol de “Soli di note”. Com a complement de l’exposició s’han fet unes projeccions de pel•lícules sobre el pintor. A la sessió escollida per la Filmoteca de Catalunya, que es va fer el dissabte 27 de febrer de 2016, presentada pel director de la Filmoteca Esteve Riambau, s’hi va projectar “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979) de Martí Rom. També es va tornar a exhibir en la sessió de cloenda de l’exposició el 3 d’abril.

Aquest documental es va estrenar al nou “Cine Martí” de Mont-roig, el dissabte 24 de novembre de 1979. També es va projectar al Passatge del Crèdit de Barcelona, l’abril de 1983, davant d’on va néixer i viure Miró, dins dels actes dedicats per l’Ajuntament de Barcelona al genial artista en la celebració del seu 90è aniversari. I a la Fundació Miró el 7 de febrer de 1980, i permanentment, en una de les seves sales d’exposicions a la primavera de 1989. També s’ha passat a les televisions: TVE a l’especial informatiu del 30 de desembre de 1983, i TV3 els dies 15 de febrer, 14 de març de 1985 i 12 d’agost de 1986. Es va tornar a projectar a la Filmoteca el 25 d’octubre de 2011.

Imatges d’aquest documental estan incloses en d’altres documentals sobre Joan Miró, fonamentalment de producció estrangera, per exemple els que van fer la Tate Modern de Londres i la National Gallery de Washington per l’exposició “Joan Miró: l’escala de l’evasió” (2001 i 2012).

Per completar la informació sobre “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” podeu accedir al web www.martirom.cat, a l’apartat “Mont-roig” / “Textos mironians”, als textos: “Martí, Miró, Mont-roig: la constelación n. 24” de Raúl Ruiz i “Una crònica personal mironiana a dues veus” de Martí Rom.

(51) EXPOSICIÓ D’ALUMNES DE L’INSTITUT: EL CÒMIC I JOAN MIRÓ

El dissabte 12 de desembre del 2015 a les 18 h. s’inaugurarà, al Centre Miró, l’exposició “El còmic i Joan Miró”, un conjunt de treballs dels alumnes de l’Institut Antoni Ballester.

L’exposició romandrà oberta del 2 de desembre fins al 31 de gener.

Els alumnes de visual i plàstica de l’Institut Antoni Ballester de Mont-roig / Miami han estat descobrint la personalitat i la manera de treballar de Joan Miró. Sobretot, han treballat l’observació i la transformació d’elements quotidians en ninots artístics. A partir d’una visita al Centre Miró i del treball a través de l’observació d’elements de l’entorn mironià, com la garrofa i la carabassa, els alumnes han deixat anar la seva creativitat creant personatges de còmic.

Podem veure com han transformat una carabassa en un personatge, mitjançant la tècnica del collage, com han il•lustrat un còmic, personalitzant la garrofa (dibuixant) i com han convertit un mitjó en un ninot (els mitjons estan fets completament amb materials reciclats). Han treballat, també, els diferents tipus de plans fent “selfies” dels personatges que han creat. I, com a treball en grup, han elaborat els foto-còmics i les converses mironianes.

A l’exposició hi ha un codi QR, un codi de barres bidimensional, que permet amb una càmera d’un telèfon intel•ligent (o un altre estri amb aquesta funció) accedir a l’aplicació Picasa d’Internet per veure el conjunt de les 72 fotografies que documenten el treballs dels alumnes, des de la visita prèvia al Centre Miró fins la seva realització.

Adreça Internet:
https://picasaweb.google.com/103156731419367361087/FotografiesTreballDelComicIMiro?authuser=0&feat=directlink

(50) CISTELL I BRANCA DE PAL DE BALLARÍ

El Centre Miró ha anat incorporant durant els seus deu anys d’existència diversos elements mironians per completar el seu relat etnogràfic. Per exemple, al setembre de 2009 vàrem fer una reproducció del famós “Sol de palmes” que tenia Joan Miró al mas de Mont-roig i al Taller de Son Abrines de Palma de Mallorca, o la panera de peix que vam comprar el 2010.

Ara, el juny de 2015, aprofitant que un mont-rogenc, Domingo García-Fresneda Martínez, ja jubilat, es dedica a fer diversos objectes en vímet, li hem demanat si ens podria fer un cistell com el que tenia Miró al seu estudi del Passatge del Crèdit de Barcelona. Aquest surt en dues fotografies del seu amic Joaquim Gomis, publicades en el llibre “Joaquim Gomis / Joan Miró (Fotografías 1941-1981)”. A la pàg. 34 hi tenim una vista general de part del seu estudi i a l’esquerra i dalt d’un moble hi ha el cistell amb el tros superior d’una branca d’un Pal de ballarí. A la pàg. 42 hi trobem un primer pla del mateix cistell amb aquella branca. Ens emociona veure aquest tros de Pal de ballarí situat en una posició tan destacada. El Pal de ballarí de l’atzavara fou un element molt important en l’evolució de l’obra de Miró, fonamentalment a partir del quadre “Terra llaurada” (1923-1924). D’aquest Pal de ballarí naixerà aquella escala de l’evasió que s’esdevindrà un dels principals signes mironians.

Domingo García-Fresneda Martínez s’asseu pràcticament cada dia en aquell banc de pedra de la plaça de Joan Miró, ben a prop del portal de l’Església vella (1595), la font (1801), el rellotge de sol (1616) i el campanar (finals del s. XVI). Exactament a sota de l’artístic cartell amb el nom de la plaça que va fer el mont-rogenc Francesc Javaloy Calaf per la seva inauguració aquell memorable 29 d’abril de 1979, quan Mont-roig li va fer un homenatge popular al genial pintor. Per cert, Francesc Javaloy Calaf es fill i net dels masovers que van estar al Mas Miró del 1927 a l’octubre de 1955.

Domingo García-Fresneda Martínez, sota d’un majestuós arbre que li fa ombra, treballa sense parar trenant el vímet (planta del gènere Salix, molt flexible i que ja fa molts anys que no vèiem treballar). Ens explica que va néixer a Castril de la Peña (Granada) l’any 1940 i que va arribar a Mont-roig als anys seixanta. Per a ell, treballar el vímet fou una necessitat de la postguerra. A casa seva eren pagesos i hi havia molta necessitat. No hi havia diners i calia fer-ho pràcticament tot: cistells, cistelles, cadires, recipients, coves, paners, senalles... Comenta que el seu mestre fou son germà gran, encara que, en aquella època tothom en sabia fer, més o menys bé. Sobretot a l’hivern, en arribar a casa al vespre i essent les nits més llargues, en acabar de sopar, es posaven a treballar el vímet.

També ens explica que el vímet el treu de Vandellòs, de la seva terra (Andalusia) i també de Mont-roig (barranc de Rifà, encara que el troba més vast).

Domingo García-Fresneda Martínez és un artesà de primera, que fa i treballa coses de la nostra terra. Un artesà que li hauria agradat conèixer Joan Miró.

Aquest cistell amb la branca d’un Pal de ballarí el tenim en una “trona” de l’esquerra del Centre Miró.

(49) EXPOSICIÓ “CINC BARRAQUES DE MONT-ROIG BCIN”

Fotografies: Esther Bargalló

El divendres 21 de novembre de 2014, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava que s'incoava expedient de declaració de “Bé cultural d'interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d'Interès Etnològic, a cinc barraques de pedra seca de Mont-roig. Són les primeres construccions de pedra seca de Catalunya que aconsegueixen aquesta catalogació.

El conjunt de barraques del terme municipal de Mont-roig van ser, en una primera fase, incloses en el “Catàleg de béns protegits” del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal,; això suposava un primer nivell de protecció. Finalment, l'Ajuntament va aprovar el 28-05-2008 que fossin “Bé Cultural d’Interès Local” (BCIL), augmentant la seva protecció.

Aquesta exposició es centra en aquestes cinc barraques: La dels lliris, Barraca en espiral, Dels Comuns del Pellicer, Del Miquel Terna i Del Jaume de la Cota.

El Grup Barracaire de Mont-roig del Camp / Centre Miró (Esther Bargalló i Martí Rom) va iniciar el treball de recerca (localitzar i documentar) el 2004. A continuació, es va publicar un tríptic d’una ruta d’onze barraques (2005), es va realitzar un documental (2006) i es va editar un llibre (maig 2007).

Des del 2006 (i amb la col•laboració del GEPEC) s’han fet jornades de restauració de barraques. S’han presentat comunicacions sobre les barraques de Mont-roig en les “Trobades d’Estudi per la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans” (Sitges 2007 i Vilafranca del Maestrat 2011).

Actualment hi ha documentades 135 barraques a Mont-roig.

Web: www.pedrasecamont-roig.com

(48) 4 DE JUNY: DIA DE L’ASSOCIACIONISME CULTURAL (I MONT-ROIG)

El 27 de maig de 2014, el Govern de la Generalitat va declarar el 4 de juny “Dia de l’associacionisme cultural”. Es pretén instaurar una jornada que posi de relleu la força de l’associacionisme cultural de Catalunya: “L’associacionisme cultural engloba el conjunt d’entitats sense ànim de lucre que duen a terme activitats de promoció i difusió de la cultura en els seus diferents àmbits.... El moviment associatiu cultural té una importància i transcendència significatives i fa una aportació valuosa al conjunt de la societat...”.

Des de la Generalitat s’impulsa, per primer cop aquest 2105, fer unes jornades de portes obertes al voltant d’aquest dia. El Centre Miró s’hi ha adherit i ho farà el dissabte 6 i el diumenge 7 de juny.

La data, 4 de juny, rememora el mateix dia del 1864. Es va començar el IV Festival Euterpe, sota la direcció de Josep Anselm Clavé. Aquest festival fou un moment de màxima esplendor del moviment coral a Catalunya. Es van congregar uns 2.000 cantaires a Barcelona.

En aquest festival hi va participar la societat coral “La Céres” de Mont-roig. Es va crear el gener o febrer de 1863. Un text del “Diari de Tarragona”, del 21 de setembre de 1864 deia: “hemos tenido ocasión de observar la notable afinación y gusto con que cantan los coros de Montroig, no olvidaremos nunca lo fecunda que es en resultados para un pueblo la creación de una sociedad coral… Hemos querido felicitar a La Céres por el noble objeto que en Montroig se propone…”.

A la fotografia s’hi pot veure una tassa que du escrit “Sociedad la Céres”.

(47) CENTRE MIRÓ: DEU ANYS (2005 a 2014)

Del març 2005 al desembre de 2014: 60.798 visitants. Són uns 6.079 visitants per any, i una mitjana de 28 visitants al dia.
Preu de les entrades: individuals 3 euros, grups 2,5 euros, jubilats 2 euros i escolars 1,5 euros. Des del 2005 tenen entrada lliure els mont-rogencs i els seus possibles acompanyants.
Hem fet, produïdes pel propi Centre Miró, 17 exposicions.
Fulletons (del Centre Miró i de l’itinerari “3MR: Mirar, Miró, Mont-roig”) i les guies del Centre Miró en 6 idiomes: català, castellà, francès, anglès, alemany i rus.
Els fulletons de “Barraques de pedra seca” els tenim en català i castellà.
Hem fet 7 “Caps de Setmana Mironians”, reproduint 228 quadres de Joan Miró i amb 57 aportacions d’artistes locals.
Del març 2005 al desembre de 2014: 154 articles als mitjans de comunicació. Són uns 16 articles per any.
S’han fet 15 reportatges a les televisions i documentals sobre el Centre Miró. Dels quals 4 són estrangers (Estats Units, Anglaterra, Itàlia i Polònia).
Hem enviat 67 trameses d’informació a les persones enregistrades al Newsletter.
Hem actualitzar 46 notícies de fets rellevants al web del Centre Miró.

El preu de les entrades permet produir les exposicions i d’altres esdeveniments, comprar noves incorporacions de material (televisió, sol de palmes, panera de peix, llums de l’espai central...), editar els tots aquells fulletons (tant pel propi Centre Miró com per a les Oficines de Turisme de Mont-roig)...

El Centre Miró es va crear el 2004 com un centre d’interpretació de l’obra de Joan Miró en relació amb Mont-roig. Des de 2005 en què s’acaba el projecte expositiu, s’hi mostren 22 reproduccions de quadres de la primera època de Joan Miró (del 1914 al 1923), així com el tapís original “El llangardaix de les plomes d’or” (1989) de Joan Miró / Josep Royo (donació de la família Miró al poble de Mont-roig, durant els actes del “Centenari Miró, 1993”), i els tres documentals de Martí Rom: “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979), “Mont-roig, tornaveu mironià” (2002) i ”Safatans mironians” (2007).

El Centre Miró està adherit, des del 13 de maig de 2006, a la “Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana”. I des del 16 de juliol de 2008 formem part del “Club de Turisme Cultural” de “l’Agència Catalana de Turisme” de la Generalitat.

També hem impulsat (gener 2009), des del Centre Miró, la Ruta de “El paisatge dels genis”: Pau Casals i El Vendrell, Antoni Gaudí i Reus, Joan Miró i Mont-roig del Camp, i Pablo Picasso i Horta de Sant Joan. Està operativa des del 2012.

EXPOSICIONS TEMPORALS

A l’espai central s’hi fan exposicions temporals relacionades amb Miró / Mont-roig o sobre el propi poble. Cal remarcar les exposicions:

“Picasso i Miró: G + G” (2007). Primer es va fer al Centre Picasso d’Horta i després al Centre Miró.
“Joaquim Gomis i Joan Miró” (2008).
“Miró-Royo: tapissos (Casa Aymat de Sant Cugat / La Farinera de Tarragona)” (2009), aquesta amb la col•laboració del Museu d’Art Modern de Tarragona i el Museu de Sant Cugat.
“Fotografies de Mont-roig 1911” (2011).
“La natura que inspirà Miró” (2012 i 2013).
“Les catifes de Mont-roig (de la Mare de déu de la Roca)” (2012).
“Miró: els tallers de Mont-roig i Palma de Mallorca” (2014 i 2015).

També s’han fet 7 exposicions dedicades als “Caps de Setmana Mironians” (2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011 i 2013)

EXPOSICIONS SOBRE “PEDRA SECA”

Mont-roig té un important patrimoni de “pedra seca”. Hi ha 135 barraques en bon estat de conservació.

El 21 de novembre de 2014 el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava la resolució CLT/2590/2014 per la qual s'incoa expedient de declaració de “Bé cultural d'interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d'interès etnològic, a cinc barraques de pedra seca de Mont-roig.

Exposicions:
“Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp” (agost i setembre 2006).
“Barraques d’arreu” (juny a agost 2007).
“Construccions de pedra seca d’arreu” (juny a juliol 2009).
“Diferents expressions de la pedra seca” (juliol a desembre 2010).

LLIBRE SOBRE MIRÓ I MONT-ROIG

L’abril de 2012 el Centre Miró amb el suport de l’Associació de Veïns Muntanya Roja de Mont-roig i la Diputació de Tarragona, va publicar el llibre “Joan Miró i Mont-roig: Pal de ballarí (1911-1929)” de Martí Rom, a Arola Editors.

EL CENTRE MIRÓ EN MITJANS D’AUDIOVISUALS

S’han fet 15 reportatges a les televisions i documentals sobre el Centre Miró. Dels quals 4 són estrangers (Estats Units, Anglaterra, Itàlia i Polònia):

“Centre Miró” de la sèrie “La gran amaltea” (2006), per a la Xarxa de Televisions Locals.
Notícia del “III Cap de Setmana Mironià” (“Canal Reus”, 18-06-2007).
“Joan Miró” de la sèrie “Cops de geni” (2007), per a la Xarxa de Televisions Locals.
“IV Cap de Setmana Mironià” (“Matins” de TV3, 13-06-2008).
Notícia del “IV Cap de Setmana Mironià” (“Canal Reus”, 16-06-2008).
“Centre Miró” de la sèrie “Cicerone” (maig 2009), presentat per Oriol Pi de Cabanyes, per a la Xarxa de Televisions Locals.
Documental per a la televisió polonesa (juny 2009).
Clip del TR3SC del Centre Miró a TV3 i al “33” (octubre 2010).
Documental per a la televisió italiana (2011): entrevistes amb Angelina Rovira i Martí Rom , i imatges del Centre Miró.
Documental projectat a la “Tate Modern” de Londres per a l’exposició “Joan Miró: l’escala de l’evasió” (2011): entrevista amb Angelina Rovira i imatges de “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” de Martí Rom.
Documental per la “National Gallery” de Washington per l’exposició “Joan Miró: l’escala de l’evasió” (2012): entrevista amb Angelina Rovira i imatges de “D’un roig encès: Miró i Mont-roig”.
Programa “Divendres” de TV3 a Mont-roig. El dimarts 28 de febrer de 2012 van fer un extens reportatge. Hi van intervenir l’Angelina Rovira i la Irene Oechsle. Van passar dos fragments del documental “D’un roig encès: Miró i Mont-roig”.
Programa “Espai Terra” de TV3 (“El joc de Catalunya”) del 5 d’abril de 2013.
Programa “Dies de càmping” de TV3 del 15 de setembre de 2013.
Programa “Divendres” de TV3 a Almoster. El dijous 26 de febrer de 2015 el tècnic de turisme del consell comarcal del Baix Camp, Jordi Gumà, va fer unes recomanacions dels indrets propers per a visitar i parlava de la ruta “De Mont-roig a Cambrils” dins de la proposta dedicada a les “Muntanyes de la Costa Daurada”. Va parlar a bastament del Centre Miró.

Sobre les “Barraques de pedra seca”:
Notícia sobre les “Barraques de pedra seca a Mont-roig” (“Canal Reus”, març 2008).
Notícia sobre el llibre “Barraques de pedra seca a Mont-roig” (“Medi ambient” de TV3, 25-04-2008).
Programa “Divendres” de TV3 a Mont-roig. El dimarts 28 de febrer de 2012 van fer un ampli reportatge sobre les “Barraques de pedra seca”, amb una entrevista amb l’Esther Bargalló del Grup Barracaire de Mont-roig / Centre Miró.

En el “pdf” annexat hi ha un text amb els fets més rellevants d’aquests deu anys.


Documents adjunts:

(46) EL CENTRE MIRÓ AL PROGRAMA “DIVENDRES” DE TV3

Aquesta setmana el programa “Divendres” de TV3 ha anat a Almoster. Ahir, dijous 26 de febrer de 2015, feien recomanacions dels indrets propers per a visitar. El tècnic de turisme del consell comarcal del Baix Camp, Jordi Gumà, parlava de la ruta “De Mont-roig a Cambrils” dins de la proposta dedicada a les “Muntanyes de la Costa Daurada”.

La primera recomanació que va fer era visitar Mont-roig, el seu nucli antic i van dedicar un bon espai de temps a parlar del Centre Miró, esmentant la relació del pintor amb el nostre poble. El presentador Espartac Peran va comentar que temps enrere també van estar a Mont-roig i van sortir imatges enregistrades durant aquell programa emès el 28 de febrer de 2012. Finalment també es cita i surten imatges de la muntanya de la Mare de Déu de la Roca, amb les dues ermites.

Adreça Internet:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/divendres-26022015/video/5473615/

Mont-roig s’inicia amb el codi de temps: 1,32,05
I s’acaba: 1,33,40

(45) ELS TALLERS DE MONT-ROIG I PALMA DE MALLORCA (a partir de l’1 de juny de 2014)

Fotografies: Esther Bargalló i Martí Rom

Joan Miró (París, 1938): “Somio amb un gran taller... A Barcelona, treballo a l’habitació on vaig néixer... Voldria provar l’escultura, la ceràmica...”. Del juliol al setembre de 1941 acaba a Mont-roig les tres últimes “Constel•lacions”. En el “Quadern de notes” (... a Mont-roig en juliol 1941)” escriu: “...Construir-me un gran taller, ple d’escultures... L’interior del taller que sigui ben humà i propici a la meva feina”. Després afegeix: “posar-hi al voltant alguna atzavara i figuera de moro, com també una roda de carro vella...”.

En una carta de l’esposa de Miró, Pilar Juncosa, des de Mont-roig, a l’esposa de l’arquitecte Josep Lluís Sert (Moncha) li deia: “Aquí le falta aún el taller… tanto como nos hubiera gustado, que fuera José Luis, quien las hubiera dirigido!...” (8-9-1942). L’arquitecte seria el seu cunyat, Lluís G. Ylla Cassany. La data d’inici prevista era el febrer de 1943, però degut a alguns problemes econòmics s’ha de posposar.

El 1947 Miró viu nou mesos a Nova York. En una carta al seu cunyat li diu: “M’heu donat una gran alegria al veure que comencen les obres del taller..”. En una altra li comenta: “... el taller ha de ser un lloc de treball, de la màxima serietat en tot, com una cel•la de monjo... La gran vidriera que... permeti veure bé el paisatge...”.

Cartes a Joan Prats: “El taller està quasi acabat i quedarà molt bé...” (28-7-1948). “L’estiu vinent que tindré el taller arreglat, amb totes les coses populars, arrels d’arbre, pedres...” (22-8).

El 1954 Miró compra “Son Abrines”, a Palma de Mallorca. Ha decidit que s’hi farà un taller. El 1959 comprarà “Son Boter”, la finca del costat. Als estius continuarà anant a Mont-roig. La casa la farà el seu cunyat Enric Juncosa Iglesias. També supervisarà la construcció del taller que farà Josep Lluís Sert. Miró li escriu (5-11-1954): “He mirat detingudament el plànol del taller sobre el terreny...”. En una altra (7-6-1955) li diu que anirà molt bé que vingui a passar les vacances, “la teva presència els hi donarà un gran impuls...”. Finalment: “Aquest mes acaben els paletes, estarem tranquils!... podré començar a treballar...” (18-4-1957).

Joan Miró deia a la “Gaceta ilustrada” (1968): “És la crida de la terra... Mont-roig – Palma. Jo sento Mallorca des que tenia dos o tres anys i m’enviaven a passar-hi el Nadal amb els meus avis... En mi va pesar molt Mont-roig. Mallorca és la poesia, és la llum... Fins que he arribat a establir l’equilibri entre Mont-roig i Mallorca no he entrat a la maduresa...”.

(44) PESSEBRE MIRONIÀ (2014)

Com en els darrers anys, el Centre Miró exposarà un “Pessebre mironià” (del 13 de desembre al 6 d’abril de 2015). Retrobant la proposta que ja vam fer el 2011, aquest pessebre reprodueix sis significatius paisatges mont-rogencs pintats per Joan Miró. Seran: “Mont-roig, Sant Ramon” (1916), “Mont-roig: poble i església” (1919), “La teuleria” (1918), “La masia” (1921-1922), “Les roderes” (1918) i “La casa de la palmera” (1918). Sis paisatges de Mont-roig, des de la muntanya de l’ermita fins al Mas d’en Romeu, passant pel poble, el seu entorn i el Mas Miró.

En aquest pessebre també hi ha una figura que ens remet a la dona del quadre “La masovera” (1922-1923). Tot i que la Consol Boquera Castellnou, la vaileta del quadre, ens explicava que la model fou la seva mare Adelaida Castellnou, cal precisar que Miró tenia com a referent una de les figures del pessebre: aquella pagesa amb el cistell i el conill a les mans.

També hi hem posat un caganer (tradicional). És conegut l’interès de Miró per l’artesania popular. En un prestatge del taller de Son Abrines, a Mallorca, hi havia un caganer. Recorda aquell noiet davant de la bassa del quadre “La masia” (1921-1922). Robert Hughes escriu en el seu llibre “Barcelona” (Cercle de Lectors, 1996), a la pàg. 31, que “el caganer entra d’una manera inconfusible en l’art del segle XX... si un observa amb atenció La Masia advertirà la presència d’un noiet pàl•lid, assegut a la gatzoneta, davant del safareig on la seva mare fa la bugada. Doncs bé, aquest noi no és sinó el caganer dels Nadals de la infantesa de Miró...”.

(43) UN QUADRE AMB “SAFATANS” DE MONT-ROIG, A LA FUNDACIÓ MIRÓ DE BARCELONA

En el marc de l’exposició “Doble autorització” de Lola Lasurt que s’està fent a l’Espai 13 de la Fundació Miró de Barcelona, dins del cicle “Arqueologia preventiva” comissariat per Oriol Fontdevila, al matí del dissabte 3 de maig de 2014, el Centre Miró va fer un quadre de “safatans”, (encenalls) tintats de colors, reproduint la muntanya de la Mare de Déu de la Roca.

L’exposició “Doble autorització” de Lola Lasurt està dedicada a la recuperació de la memòria col•lectiva en les figures del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia i el pintor Joan Miró. En aquest segon cas, centrat en l’homenatge popular que l’Associació de Veïns “Muntanya Roja” de Mont-roig va fer a Miró el 29 d’abril de 1979; uns dies abans, el 3 d’abril, s’havien fet les primeres eleccions municipals democràtiques i l’Ajuntament es va constituir el 19 d’abril. Aquell acte popular fou aprofitat per canviar el nom de la que era “plaza del Generalísimo” per “plaça de Joan Miró”. Uns dies abans encara hi havia una pintada en una de les parets on es reivindicava “Franco”.

Aquest quadre de “safatans” s’ha fet al pati de Llevant de la Fundació Miró, al costat del majestuós garrofer donat pel poble de Mont-roig el novembre de 1975. S’ha fet a la manera de com es fan els quadres mironians en els Caps de Setmana Mironians. Des del 2005, se n’han fet set edicions, amb un total de 228 reproduccions efímeres de quadres de Joan Miró i 57 aportacions d’artistes.

Al acabar, hi va haver un col•loqui a l’entorn de Joan Miró amb la participació de La Fundició (impulsors de l’Espai 14-15), Oriol Fontdevila (comissari), Lola Lasurt (artista), Roger Sansi (antropòleg) i membres del Centre Miró de Mont-roig.

S'annexa el text del cicle "Arqueologia Preventiva" dedicat a Mont-roig i Miró.

(42) EL “SOL DE PALMES”, DEL CENTRE MIRÓ, EN UNA EXPOSICIÓ A TARRAGONA

El 25 d’abril de 2014, es va inaugurar l’exposició “6 x 4, Visions del Patrimoni del Baix Camp”, a la Casa de la Generalitat de Tarragona (carrer Major 14), un recull de fotografies de Pep Escoda sobre elements significatius de les col•leccions de museus i centres d’interpretació del Baix Camp.

El novembre de 2009, el Centre Miró va incorporar el “sol de palmes” mironià a la seva col•lecció d’elements que permeten explicar la llarga relació de Joan Miró amb Mont-roig (fonamentalment reproduccions facsímils de quadres de la primera època).

Trobem el “sol de palmes” en fotografies dels seus tallers de Mont-roig i de Palma de Mallorca i també a l’escala del seu mas a Mont-roig. És un gran sol amb ulls, nas, boca i una munió de raigs que s’expandeixen per l’espai immediat.

El “sol de palmes” és un element important de l’univers mironià. És prou coneguda la seva passió pels objectes d’art popular, d’artesania. Són objectes que procedeixen d’unes tradicions sovint arrelades a les feines del camp o a les manifestacions religioses; objectes que estan impregnats de vida. Eren el punt de partida del seu procés creatiu.

El primer “sol de palmes” que va tenir Miró li va regalar el seu gran amic Joan Prats. L’havia comprat en una d’aquelles botigues que es posaven a la Rambla de Catalunya de Barcelona.

El “sol de palmes” del Centre Miró el vam incorporar (com suara hem dit), a la nostra col•lecció el novembre de 2009. Feia un parell d’anys que cercàvem algú per reproduir-lo. Finalment vam aconseguir que ho fes “Palmes Viaplana” de la Vilella Baixa; és l’única empresa que encara fa palmes i palmons a Catalunya.

(Per a una major informació, mireu el text: “El sol de palmes de Miró i...”, a l’apartat “Textos mironians” d’aquest web).

(41) UN LLIBRE DE VICENÇ ALTAIÓ AMB MIRÓ, MONT-ROIG, MARTÍ ROM I JAUME JOSA

El dimarts 14 de gener de 2014 es va fer la presentació del llibre “Un traficant d’idees a les fronteres a l’art” de Vicenç Altaió, que fou comissari de l’Any Miró del 1993 i fins fa poc el director d’Arts Santa Mònica de la Generalitat. L’epíleg del llibre, pàg. 386, es de la Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró de Barcelona. A la pàg. 362 hi ha un text de quatre pàgines titulat “A la frontera d’un ROIG ENCÈS”, dedicat al llibre “Joan Miró i Mont-roig: Pal de ballarí (1911-1929)” de Martí Rom (Arola Editors, 2012). Vicenç Altaió també va fer la presentació del llibre a Arts Santa Mònica de Barcelona, el 24 de maig de 2012, i l’article “El roig encès de Mont-roig” publicat a “El Punt Avui” (13-6-2012).

Altaió va demanar a les persones que tenien textos dedicats en el llibre que li lliuressin una frase curta sobre els conceptes: “Tràfic / Idees / Fronteres / Art”. Es va publicar un opuscle amb aquestes frases que es lliurava el dia de la presentació. La corresponent a J. M. Martí Rom es: “Sempre he defensat el paper de l’intermediari en el món de la cultura, de l’art. Aquella baula entre l’espai dels creadors, en el sentit més estricte, i els receptors, els que (com ara es diu) consumeixen cultura. És el paper del “fronterer”, del que a vegades genera guspires d’una certa creació i sempre ajuda a (organitzar) la transmissió del fet cultural”.

A l’entrada del llibre d’Altaió s’hi pot llegir: “Barcelona és un cementiri d’utopies i Catalunya un cobrellit de somnis no realitzats”. I el tancava: “En la cultura catalana igual que en la internacional, els artistes han trobat en l’originari l’originalitat”. Aquesta referència a l’originari és prou evident en l’obra de Miró, és Mont-roig, el nostre poble.

A l’arxiu annexat es reprodueix el text del llibre.

Documents adjunts:

(40) Exposició fotogràfica: “ELS PICAPORTES I...” (a partir del 14 de desembre de 2013)

“ELS PICAPORTES I...”. Fotografies: Esther Bargalló.

La idea sorgeix de la fotografia de Català-Roca on es veu Joan Miró alçant el braç per agafar el bell picaporta de la catedral de Tarragona. Al Centre Miró hem intentat reflectir, també, la passió de Miró pels objectes artesanals. Hi tenim: el “seu sol de palmes”, la panera del peix, un cavallet de fusta, en miniatura, amb tots els seus guarniments... Així doncs, per què no recollir en fotografies els picaportes de Mont-roig? I aquesta ha estat la feina de l’Esther Bargalló durant prou mesos. Seva fou també l’exposició “La natura que inspirà Miró”, on resseguia aquells indrets o elements dels paisatges mont-rogencs en què s’inspirà el nostre pintor.

Els picaportes reflecteixen la cultura de cada zona, poble o entorn, així com també la labor de l’artista que els ha creat. Els exemplars més recarregats els trobem en esglésies i cases riques i els més senzills en les llars més humils. Amb el descobriment de l’electricitat va arribar la fi dels picaportes caient avui, malauradament, en desús. Però encara queden molts pobles i ciutats que en conserven, gairebé sempre, com a objecte decoratiu.

Arreu de Catalunya podem trobar picaportes d’una gran varietat de models, però sobretot destaquen els d’estil modernista, molt treballats i d’una gran bellesa. Si fem la Ruta Modernista per Reus, en podrem admirar alguns de molt interessants.

Mont-roig és un poble on es conserven encara alguns picaportes. En podem trobar una quarantena, gairebé tots al casc antic. La majoria tenen forma d’argolla, alguns són força treballats i d’altres més senzills. En trobem un amb un cap de lleó i un amb un cap de drac i també se’n conserven alguns en forma de puny tancat. Malauradament, podem constatar que alguns han desaparegut de les portes ja que la marca és ben evident.

(39) “DIORAMES NADALENCS” AL CENTRE MIRÓ

Els dos darrers anys el Centre Miró ha fet un pessebre per aquestes dates. El 2011 vam reproduir sis paisatges mont-rogencs representats en els quadres de Miró: “Mont-roig, Sant Ramon” (1916), “Mont-roig: poble i església” (1919), “Hort amb ase” (1918), “La masia” (1921-1922), “La casa de la palmera” (1918) i “Platja de Mont-roig” (1916).

El 2012, en “Escenes d’abans”, vàrem fer una recreació del nucli antic de Mont-roig, aquell que va pintar Miró a “Mont-roig, el poble” (1916) i “Mont-roig: poble i església” (1919).

Aquest 2013 hem fet “Diorames nadalencs” (Anunciació a la Mare de Déu, Naixement de Jesús, Anunciata als pastors i Caravana dels Reis Mags), bastits sota la direcció del membre de l’Associació “Pessebristes de Tarragona”, Anton Vilà, de Les Borges del Camp.

Documents adjunts:

(38) EL CENTRE MIRÓ A TV3

El diumenge 15 de setembre de 2013, en el programa “Dies de càmping”, emès a les 20,30h., just abans del Telenotícies, la part final d’aquest programa estava dedicada a “La Torre del sol”.

El fil conductor del programa era la família León / Moreno allotjats en aquest càmping des de fa molts anys.

El fragment dedicat a aquest càmping començava amb la visita al Centre Miró en el minut 18,04 del programa i continuava fins al minut 20,41. Després, fins al minut 24,27m, s’explicava la vida al càmping.

El company de la junta del Centre Miró, Miquel Anguera, comentava a aquella família els trets fonamentals del relat del Centre Miró i els acompanyava al Mas Miró.

Enllaç:
www.tv3.cat/videos/4672111/Dies-de-camping---capitol-9

(37) IV Trobada Comarcal de Centres Oberts i programes diürns preventius de la comarca del Baix Cam

Dissabte dia 15 de juny de 2013, sota el lema “Coneixem Mont-roig - Miró”, uns cent nens i nenes de la comarca de 3 a 15 anys van participar activament en aquesta trobada.

Després de la rebuda i l’esmorzar, dividits en cinc grups per edats, van fer diverses activitats.

En el punt núm. 7 de l’itinerari “3MR: Mirar, Miró, Mont-roig”, on Miró va pintar el quadre “Mont-roig: poble i església” (1919), la Judit Robert els va explicar un conte sobre Miró.

Després, tots els grups van anar al Centre Miró on se’ls va fer una visita comentada.

A la sortida, podien intercanviar frases reproduïdes d’altres visitants que havien deixat (després de la seva visita al Centre Miró), al llibre de visites. També se’ls demanava que fessin els seus propis comentaris.

A la placeta davant del Centre Miró van fer un puzle representant el quadre “L’été” (1938) de Joan Miró.

Durant el matí, al parc de Maria Martori, els nens i nenes van fer un quadre mironià, “Dones i ocells davant la lluna” (1947), amb l’ajut de membres del Centre Miró, amb safatans (encenalls) tintats de colors, a la manera de com es fan en els “Caps de Setmana Mironians”.

Finalment, van anar a dinar al Peiró. La festa va continuar a la tarda, al poliesportiu i al Casal dels Joves K1, amb una actuació de titelles i la música dels Grallers de Mont-roig.

(36) “CEL - INFERN” Miró / Mont-roig

“CEL o INFERN” (també dit a Catalunya per “Els 4 sabaters”) és un joc tradicional de papiroflèxia, conegut arreu del món. Es plega un full en quatre cantonades que s’obren i es tanquen de dos en dos.

Al Centre Miró ara l’hem adaptat per explicar el lligam de Joan Miró amb Mont-roig. L’hem confeccionat partint de les famoses frases de Miró sobre el poble i també els colors mironians (roig, blau, verd i groc).

La idea i les fotografies són de l’Esther Bargalló i el disseny de la Irene Oechsle.

Estrenarem aquest joc el Dia dels Museus de 2013, el cap de setmana del 18 i 19 de maig.

(35) Miró i Mont-roig a TV3

El divendres 5 d’abril de 2013 en el programa “Espai Terra” de TV3 i dins la secció “El joc de Catalunya” van fer un ampli reportatge sobre els indrets mironians de Mont-roig. La pregunta del joc feia referència al quadre “La masia” (1921-1922).

El reportatge s’inicia al Centre Miró, on l’Angelina Rovira, la vicepresidenta, rep al periodista. Explica que hi ha reproduccions facsímils de la primera època del artista i el tapís original “El llangardaix de les plomes d’or” (1989), de Joan Miró i Josep Royo. A continuació, ens acostem a la sala de “La masia”.

Després, també amb l’Angelina Rovira, ens mostra diversos indrets mironians del poble: l’Ermita (quadre “Mont-roig: Sant Ramon”, 1916), la platja (quadre “Platja de Mont-roig”, 1916), el Mas d’en Romeu (quadre “La casa de la palmera”, 1918), la vista del poble des del Primer Pont (quadre “Mont-roig: poble i església”, 1919), i el Mas Miró (quadre “La masia”, 1921-1922).

Al final el periodista fa esment que al Centre Miró s’hi pot trobar un fulletó que permet visitar tots aquests indrets mironians.

El reportatge dura 7,45 minuts. Es pot veure a:
http://www.tv3.cat/videos/4524491/Espai-Terra--divendres-5-dabril

(34) PATRIMONI A MONT-ROIG DEL CAMP

TASTETS DE PATRIMONI A TARRAGONA
A la Biblioteca Pública de Tarragona (c/ Fortuny 30)

Dijous 21 de març de 2013, a les 19 h.:

“Paisatges mironians a Mont-roig del Camp”.

Conferència a càrrec de Martí Rom, president del Centre Miró. Parlarà de la relació del pintor Joan Miró amb Mont-roig del Camp, hi va anar per primer cop el 1911 i hi va fer llargues estades (tres o quatre mesos a l’any) fins el 1976. Es descriurà i s’analitzarà la influència dels paisatges mont-rogencs en la seva pintura: les muntanyes de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca i de la Mola de Colldejou que tanquen uns camps plens de garrofers i olivers, amb horts de bajoqueres i tomaqueres cap a la plana, per acabar a la sorra de la platja on Miró s’extasiava mirant la sortida del sol més enllà del mar.

Dijous 11 d’abril, a les 19 h:

“La pedra seca, patrimoni cultural en el món rural. Les barraques de Mont-roig: un museu a l'aire lliure”.

Conferència a càrrec d’Esther Bargalló, vicepresidenta de la CEPS (Coordinadora d'Entitats per la Pedra Seca dels Països Catalans).

La pedra seca és una tècnica constructiva tan antiga com la mateixa existència de l'home. Amb pedra s'han bastit els habitatges que han aixoplugat l'home i també s'han construït els monuments antics més importants de la història. La pedra seca ha estat una important aportació a la millora del món agrari i ha facilitat la dura existència al camp.

A Mont-roig del Camp, encara perduren una gran quantitat de barraques, marges i altres elements construïts amb aquesta tècnica. Les barraques són l'exponent més notable de les construccions de pedra seca realitzades per la pagesia.

Web: www.pedrasecamont-roig.com

Dissabte 25 de maig:

“Sortida cultural a Mont-roig del Camp: les construccions de pedra seca, els paisatges mironians i el Centre Miró”.

Primer visitarem part de l’itinerari de les “Barraques de pedra seca”. Seran les barraques B5 (del Aiguader), B6 (dels Comuns del Pellicer), B9 (del Miquel Terna). L’Esther Bargalló ens farà de guia i ens explicarà les seves característiques.

Després, acompanyats per Martí Rom, iniciarem part del itinerari Miró (“3MR: Mirar, Miró, Mont-roig”). Anirem a la muntanya de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca (quadre “Mont-roig. Sant Ramon”, 1916).

Després de dinar visitarem el “Mas d’en Romeu” (quadres “Casa de La Palmera” i “Hort amb ase” del 1918). I ja en el poble, l’ indret del el quadre “Poble i església de Mont-roig” (1919). Finalment farem una visita guiada al Centre Miró. Allí podrem veure els documentals mironians.”

Organitzat per: Biblioteca Pública de Tarragona i Institut Ramon Muntaner

(33) FOTOGRAFIES DEL VII CAP DE SETMANA MIRONIÀ. 2 de gener al 31 de maig de 2013

Fotografies: Esther Bargalló

Aquesta exposició és un recull de fotografies del “VII Cap de setmana mironià” que es va fer el 16 i 17 de juny de 2012.

En aquest cap de setmana es varen reproduir 24 quadres de Joan Miró fets amb safatans (encenalls) tenyits de colors amb la col•laboració d’entitats i veïns del poble i també les aportacions dels artistes locals. El nucli antic del poble es va omplir de colors i de visitants. També hi van haver aportacions d’artistes locals.

Des de 2005 al 2011, en els set “Caps de Setmana Mironians” s’han reproduït 228 quadres de Joan Miró i hi ha hagut 57 aportacions d’artistes.

(32) EL PESSEBRE DEL CENTRE MIRÓ 2012: “ESCENES D’ABANS”

Aquest pessebre està ambientat, bàsicament, en el nucli antic del poble de Mont-roig. És una interpretació, una recreació dels seus indrets més característics. És el Mont-roig que va conèixer Joan Miró, el que va pintar a “Mont-roig, el poble” (1916), des de ponent, des del turó de Les Creus, o des de l’altre costat del poble a “Mont-roig: poble i església” (1919), des de prop del Primer Pont.

Hi podem veure l’Església Vella, amb el seu esvelt campanar, l’antiga abadia al costat, el carrer Major que puja des del portal de la que fou plaça Castelar (després del Generalísimo Franco i ara Joan Miró) cap a la de l’Església Nova, el mercat porxat, a la plaça de l’Església (avui de Mn. Gaietà Ivern), la que fou Casa de la Vila i escoles (ara Casa de Cultura Agustí Sardà), el portal de la Canal (que sabem per algun vell que Miró el va pintar, però deu ser algun dels quadres que va destruir), una mica més enllà el rentador municipal on les dones hi rentaven i anaven a fer safareig, la fumera de la destil•leria de cal Rom i algun hort amb els corrals dels animals...

No és una maqueta del poble ni una reproducció mimètica de la realitat, és l’agrupació, la condensació de llocs, cases i edificis significatius. Al final del poble hi trobem el Peiró, aquella ermiteta on es diu que van baixar la Mare de Déu quan un pastor la va trobar en una cova de la muntanya roja que dóna nom al poble i, més enllà, la pròpia muntanya amb l’ermita dedicada a la Mare de Déu de la Roca i més amunt la de Sant Ramon de Penyafort, amb el camí en ziga-zaga ple d’atzavares i figues de moro. De fons, les muntanyes que emmarquen la vila de Mont-roig: la Mola, l’Areny i la muntanya punxeguda d’Escornalbou.

Els carrers del poble estan farcits de figures fent oficis, sovint, desapareguts: un matalasser, un ferrer, un esmolet... O quasi: un pastor, un llenyater... una dona fent punta de coixí davant de l’antiga Abadia (ara Casal d’Avis), les dones que anaven al rentador a fer bugada, el pagès esquerrant olives, les parades de peix i verdures a la plaça, la dona anant a buscar aigua a la font... Si parem bé l’orella podrem escoltar el xivarri de la canalla a l’escola.

El naixement està representat en una bonica barraca de pedra seca. També hi ha algun marge i una trona al voltant d’un oliver per resguardar-lo de l’impetuós serè (mestral). És ben conegut que Mont-roig té un important patrimoni de pedra seca, amb més de cent barraques catalogades (algunes de grans dimensions) i declarades BCIL (bé cultural d’interès local) .

Davant del Portal del carrer Major hi trobem un cotxe. No és un vehicle qualsevol, és la Rúbia. Un d’aquells cotxes tipus familiars amb part del xassís de fusta de color daurat (d’aquí li venia el nom). És la Rúbia del Romàtic, del Francesc Solé i Sedó, aquell cotxe que feia de taxi, que va dur tantes vegades Joan Miró, cap a Reus, Cornudella i Ciurana...

També hi trobem l’era del carrer d’Amunt (abans coneguda com de la Cisqueta Avilona) a la manera d’aquella “L’era del blat” que Miró va pintar el 1918. O una figura com la del quadre “La masovera” (1922-1923), al portal de la Canal. I, al costat dret del diorama, hi ha el propi Joan Miró pintant, en un cavallet, el famós quadre “Mont-roig: poble i església” (1919). No hi podia faltar.

Cal dir que aquest immens treball, de varis mesos, de recreació del Mont-roig “d’abans” ha estat, fonamentalment, obra de la Yolanda Vela. Naturalment, amb l’ajut dels altres membres de la junta del Centre Miró. Ella fou també l’ànima del pessebre de l’any passat, on es reproduïen sis quadres de Miró: “Mont-roig, Sant Ramon” (1916), “Mont-roig: poble i església” (1919), “Hort amb ase” (1918), “La masia” (1921-1922), “La casa de la palmera” (1918) i “Platja de Mont-roig” (1916).

(Podeu consultar la “notícia” corresponent al pessebre de l’any passat, 2011).

(31) Exposició fotogràfica: LES CATIFES DE MONT-ROIG (1 de setembre al 31 de desembre de 2012)

LES CATIFES DE MONT-ROIG (A LA MARE DE DÉU DE LA ROCA). Fotografies dels anys seixanta i setanta. Amb la col•laboració del Patronat Mare de Déu de la Roca.

El 8 de setembre dels anys seixanta, i fins a principis dels setanta, Mont-roig feia catifes geomètriques i de bells colors, en honor de la Mare de Déu de la Roca, la seva Patrona. Es preparaven els dibuixos i es pintaven els safatans (encenalls). El dia 8, de bon matí, els veïns començaven a omplir les catifes. Amb la processó de la tarda de la Mare de Déu de la Roca es desfeien aquelles meravelles multicolors. Un extens article publicat al diari “El Correo Catalán” (5 de setembre de 1971) se’n feia ressò: “...reina en el pueblo una inusitada actividad: planeando alfombras, discutiendo los colores adecuados, pintando… Llegado el día 8, se opera el gran milagro, fruto del trabajo en común de todo un pueblo… todos salen a la calle para colaborar en la confección de las alfombras…”.

En tots aquells estius que Joan Miró venia a Mont-roig, era freqüent veure’l contemplant l’elaboració d’aquelles catifes. El paviment ceràmic del “Pla de l’Ós” (1976) de la Rambla de Barcelona té com a referent aquelles catifes de Mont-roig. Normalment els conjunts ceràmics de Miró son murals.

Després de molts anys, el diumenge 29 d’agost de 2004, es va recuperar a Mont-roig aquella tradició de les catifes, amb motiu de la celebració de les Festes Quadriennals dedicades a la Patrona de Mont-roig. El veïnat es va posar a treballar de bon matí i, malgrat la pluja que va caure cap el migdia, que va obligar a refer alguns trossos de les catifes, al vespre estaven totes com si res hagués passat. Aquest any, 2012, ja serà la tercera edició de la nova època.

Partint d’aquesta experiència, el Centre Miró de Mont-roig, en els seus inicis, el juny del 2005, va promoure que veïns del poble reproduïssin quadres de Miró a la manera d’aquelles catifes. També s’escamparien pels carrers aquelles pintures famoses del nostre pintor universal. Fou el “I Cap de Setmana Mironià”. Fins el 2012 ja s’han fet set edicions. A la fi de cada Cap de Setmana Mironià, les reproduccions mironianes es tornen a convertir en encenalls de colors.

(30) PRESENTACIÓ A CADAQUÉS DEL LLIBRE “JOAN MIRÓ I MONT-ROIG: PAL DE BALLARÍ (1911-1929)”

El dissabte 18 d’agost de 2012 a la “Galeria Marges U” de Cadaqués s’ha fet la presentació d’aquest llibre dedicat a la relació de Miró amb Mont-roig, una relació de 65 anys.

L’acte estava coordinar per Josep Canals amb la col•laboració de l’Ajuntament de Cadaqués, i dins del Pla de Foment de Lectura de la Generalitat.

La presentació la va fer el propi autor del llibre Martí Rom. Aquest va aprofitar l’acte per promocionar el Centre Miró de Mont-roig, així com l’itinerari “3MR: Mirar, Miró, Mont-roig”.

Anteriorment s’havien fet presentacions a la Casa de Cultura Agustí Sardà de Mont-roig (14 d’abril de 2012), Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (4 de maig), Arts Santa Mònica Barcelona (24 de maig), i Galeria Canals de Sant Cugat del Vallès (15 de juny).

(29) ESTAND DEL CENTRE MIRÓ A LA FIRA DE MONT-ROIG” (3 a 5 d’agost de 2012)

A les festes de la Fira de Mont-roig el Centre Miró ha disposat d’un estand que ha compartit amb l’Associació de Veïns Muntanya Roja, editora de la revista trimestral “Ressò mont-rogenc”. Aquesta revista hi tenia reproduïdes, entre d’altres, i en format gran, varies portades dedicades a temes mironians.

El motiu principal de la part destinada al Centre Miró era el llibre de recent publicació “Joan Miró: Pal de ballarí (1911-1929)” de Martí Rom. Hi havia unes fulles d’atzavara i es va reproduir un pal de ballarí.

També hi havia un quadre sobre la garrofa mironiana de Yolanda Vela, membre de la Junta del Centre Miró. Hi complementava unes branques de garrofer. Deia el pintor: "Quan viatjo, sempre duc al maletí una garrofa de Mont-roig”. Duia la garrofa dins d’un sobre de carta.

(28) DOCUMENTAL DE LA “NATIONAL GALLERY” DE WASHINGTON PER L’EXPOSICIÓ DE MIRÓ

L’exposició “Joan Miró: l’escala de l’evasió” que es va fer a la Tate Modern de Londres (14-4-2011 a 11-9-2011), i que després va passar per la Fundació Miró de Barcelona (16-10-2011 a 18-3-2012), ara s’està fent a la National Gallery of Art de Washington (6-5-2012 a 12-8-2012).

Van venir a Mont-roig els equips d’enregistrament dels documentals que s’han fet per Londres i Washington. En una “Notícia” anterior hi ha informació sobre el documental de la Tate Modern.

Al web de la National Gallery de Washigton si pot veure el documental que es projecta en aquella exposició. Es: www.nga.gov/exhibitions/miroinfo.shtm.

Cal remarcar la importància que té Mont-roig en aquest documental. Per un costat hi ha un conjunt nombrós de vistes del paisatge, d’elements de la natura, del propi poble i del terme des de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Naturalment també n’hi ha del Mas Miró i l’entorn. Surten reproduïts els quadres “Mont-roig: poble i església” (1919), “La masia” (1921-1922) i “Terra llaurada” (1923-1924). Hi surt l’Angelina Rovira, filla dels masovers del Mas Miró del 1956 al 1975 i vicepresidenta del Centre Miró, explicant la vida al Mas Miró. El documental està narrat pel famós actor americà Ed Harris i dirigit per Carroll Moore.

Quan aquest equip va venir a Mont-roig a inicis de setembre van tenir l’assessorament i l’ajut de membres del Centre Miró. En els títols de crèdit del documental es donen les gràcies a: l’Ajuntament de Mont-roig, al Centre Miró i a J.M. Martí Rom.

(27) Exposició fotogràfica: “LA NATURA QUE INSPIRÀ MIRÓ” 7 de juliol al 31 d’agost de 2012

“LA NATURA QUE INSPIRÀ MIRÓ”. Fotografies: Esther Bargalló.

Quatre indrets defineixen els paisatges de Miró a Mont-roig: la platja, el seu mas i els voltants (Les Pobles), el poble i la muntanya de la Mare de Déu de la Roca. Miró pinta el que abasta amb el coneixement profund del context.

El quadre de “La masia” (1921-1922) és un inventari dels estris del camp i dels animals que hi troba a Les Pobles. La seva obra paisatgística mont-rogenca serà una vintena de quadres que farà del 1914 al 1923.

Per Miró, el paisatge és l’acumulació del conjunt de vegetació que el defineix, i els seus elements característics. En un carta a Lola Anglada (18-9-1917), escriu: “Festa de la verema i trepitjar els raïms... Arbres, vinyes, oliveres, pins...”. Miró observa aquella vegetació fronterera dels camins i barrancs: atzavares, figueres de moro, canyars, fonolls, herbes... És el desori. També, les parades de secà amb vinyes, garrofers i olivers; i el regadiu, els horts amb canyes per on s’enfilen les tomaqueres. Aquest és el camp endreçat, a Les Pobles, on hi ha el seu mas. Sovint pinta el cel com la terra. Alguns núvols ens recorden els solcs i els crestalls. Són núvols llaurats?

L’atreuen els animals que veu a Les Pobles: gossos, gallines, pollastres, conills, cabres, papallones; i els animalets que troba pels bancals: caragols, formigues... Dirà a “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979): “Els animalets petits i els ocells m’hipnotitzen. Sobretot aquests animalets gairebé invisibles, els insectes, les papallones”.

L’Esther Bargalló ha volgut reflectir en una àmplia sèrie de fotografies aquest conjunt d’elements que configuren la natura mironiana, el paisatge de Mont-roig, la seva vegetació i els animals que hi viuen. El paisatge que ens presenta són fragments de la realitat que pot copsar l’ull, que atreu la mirada, tant de la terra com del cel. En Miró, sovint, aquests dos elements estan íntimament relacionats, és el cel com la terra i la terra com el cel.

En aquestes fotografies hi trobem tant atzavares amb el seu “pal de ballarí” (del quadre Terra llaurada”, 1923-1924), com aquell llangardaix que sembla que s’escapi de la part inferior i a la dreta del quadre “La masia” (1921-1922). La garrofa de Mont-roig que Miró sempre duia al damunt, anés on anés, o el núvol allargassat característic que encimbella la muntanya de la Mola de Colldejou. Les onades de la platja de la Pixerota, on Miró cercava constel•lacions en les petjades dels ramats de bens o cabres, o les formes enigmàtiques d’aquell “roig envinegrat” (que deia el propi Miró) de les roques, de la muntanya de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. També aquelles carabasses, tan estimades pel pintor, que les pintava arrenglerades a la paret baixa de la dreta de “La Casa de la palmera” (1918); o aquell “marge de pedra seca” que trobem sorprenentment a “La Teuleria” (1918), amb una palmera al fons i, més enllà, la muntanya de la Roca i sobresortint-li al darrera aquella Mola de Colldejou.

Resumint, l’Esther Bargalló ha mirat aquesta terra, ha mirat aquesta terra (com escrivia Espriu, com cantava Raimon), la seva terra, amb ulls de Miró. O dels que des del moment actual un pensa i creu que ho va fer el genial pintor fa cent anys enrere.

(26) S’ha fet el VII CAP DE SETMANA MIRONIÀ (16 i 17 de juny 2012)

El dissabte 16 de juny, a les 10 h, es va iniciar la reproducció dels 24 quadres de Joan Miró fets amb safatans (encenalls) tenyits de colors amb la col•laboració d’entitats i veïns del poble i també les aportacions dels artistes locals. Aquesta festa de benvinguda a Joan Miró, a les mateixes dates que normalment venia el pintor a passar l’estiu, fou molt concorreguda tant de participants com visitants.

Des de la Biblioteca Joan Miró fins al Centre Miró s’hi van penjar els dibuixos que havien fet nens i nenes. Era el “Per trobar amb tu el camí dels estels (el fil que uneix la Biblioteca amb el Centre Miró)”. Des d’ allí, i carrer Major amunt, s’havia penjat als balcons un esclat de colors mironians que, en arribar a la plaça de Mossèn Gaietà Ivern, (plaça de l’Església), es transformava en paletes de pintor de diversos colors. Tots aquests elements els havia fet la Yolanda Vela. Aquest indret i el carrer de la Pica es va omplir d’aquelles reproduccions de quadres i d’altres obres. Conjuminant-ho tot s’hi van col•locar un grapat d’olivers i pals de ballarí farcits d’elements mironians. Més amunt, s’acabava amb els dibuixos que havien fet els alumnes de l’Escola de la Mare de Déu de la Roca en les “Jornades Culturals 2012”. Eren vistes dels indrets mironians preses des del Primer Pont, Les Creus i l’ermita de Sant Ramon.

Davant del Centre Miró, el Simó Gras va instal•lar una gran escultura de ferro (“Natura mironiana”) a la manera, també, d’un pal de ballarí. I, a la plaça de l’església, la Irene Oechsle hi va col•locar una caixa calidoscopi dita “Miró infinit”.

Aquesta festa popular continuà fins al diumenge al vespre. Es va concloure amb una cercavila amb els capgrossos fets pels nens en un taller previ i la música dels Grallers de Mont-roig i els Grallers del Barri de Dalt. Varen sortir de la Casa de Cultura Agustí Sardà, al costat de la Biblioteca Joan Miró. A l’arribar a la plaça de Mossèn Gaietà Ivern hi va haver l’actuació dels nens de l’Aula de Música. Finalment es va acabar amb una acció de dansa i pintura: mentre la Yolanda Vela reproduïa un quadre de Miró sobre un plàstic transparent, l’Alexandra Giménez ballava al so d’una música de percussió.

Amb l’entrada de la nit aquells quadres mironians van tornar a ser tan sols safatans (encenalls) de colors, ara dins de grans bosses de brossa. Havia estat una lluïda festa efímera.

Durant els dos dies 15 bars, restaurants i forns del poble van preparar begudes, tapes i menjars mironians.

ADDENDA

Us recomanem veure una gravació de l’esdeveniment, feta pel mont-rogenc Josep Clariana i Capafons, penjada a “YouTube”:
http://www.youtube.com/watch?v=wH_Tw8lXUSI

(25) Presentacions llibre “Joan Miró i Mont-roig: Pal de ballarí (1911-1929)” de Martí Rom

El 14 d’abril de 2012, a la Casa de Cultura Agustí Sardà de Mont-roig, es va fer una primera presentació del llibre en la què hi van participar, a més de l’autor del llibre, el regidor de Turisme Francisco Chamizo i el president de l’Associació de Veïns Muntanya Roja Miquel Anguera.

El 4 de maig se’n féu una altra al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, amb la participació de la seva directora Rosa Ricomà, l’editor Alfred Arola i l’Angelina Rovira, filla dels masovers del Mas Miró del 1956 al 1975 i vicepresidenta de la Junta del Centre Miró de Mont-roig.

La tercera presentació fou el 24 de maig a Arts Santa Mònica (Barcelona), amb la participació del seu director Vicenç Altaió.

A continuació reproduïm les intervencions de Rosa Ricomà i Vicenç Altaió.

Documents adjunts:

(24) VII CAP DE SETMANA MIRONIÀ (16 i 17 de juny 2012)

Dissabte 2 de juny, a les 10 h, davant el Centre Miró, TALLER INFANTIL DE CAPGROSSOS sota la direcció de Cristina i Núria Maurí, amb la col•laboració d’Anna Jiménez.

Divendres 15 de juny, a les 18 h, a la biblioteca Joan Miró : “El calaix de l’artista” (conte il•lustrat dedicat a Joan Miró). Text: Joan Barrets, Il•lustració: Anna Terricabres.

DISSABTE 16 DE JUNY, a les 10 h, inici de la reproducció de quadres mironians fets amb safatans (encenalls) tenyits de colors i de les aportacions dels artistes locals. A la plaça Joan Miró, carrer Major, plaça Mn. Gaietà Ivern i carrer de la Pica. Estaran exposats tot el dia.

DIUMENGE 17 DE JUNY, continuarà la mostra de les reproduccions dels quadres mironians i les aportacions dels artistes locals.
A les 19 h: CERCAVILA MIRONIANA, amb els capgrossos fets al taller, els Grallers de Mont-roig i els Grallers del Barri de Dalt. Sortida: davant la Casa de Cultura Agustí Sardà. Recorregut: plaça de Joan Miró, carrer Major i plaça de l’Església (Mn. Gaietà Ivern).
Actuacions en el recorregut de la cercavila:
L’AULA DE MÚSICA AMB MIRÓ (actuacions de “grans” artistes).
DANSA I PINTURA. Balla: Alexandra Giménez, pinta: Yolanda Vela.
Aquesta mostra efímera de reproduccions de quadres mironians es clourà a les 21 h.

24 OBRES MIRONIANES:
“Logotip de l’ACAM pel Centenari Miró” (2011) – ACAM
“Oda a Joan Miró” (1973) – ACAM.
“Litografia sobre papir, homenatge a Miró” (1978) – Agrupació de Patinatge de Mont-roig del Camp.
“Miró litògraf II” (1975) – Amics de la Poesia.
“Dona” (1935) – ARMATS de Mont-roig.
“Sobre el riu blau i groc” (1976) – Associació de Bitlles.
“Litografia per a la revista Verve” (1952) – Associació de les Maria de la Roca.
“Cant de la cardina” (1980) – Associació de Jubilats de Mont-roig del Camp.
“A la memòria de Joan Prats” (1972) – Associació de Veïns Muntanya Roja.
“La màgia quotidiana” (1968) – Centre Miró.
“Cartell per Catalunya avui. UNESCO” (1981) – Col•lectiu el BROT.
“Obra inèdita recent” (1964) – Donants de Sang.
“Dibuix al gouache” (1934) – Patronat de la Mare de Déu de la Roca.
“Segle XX” (1938) – Penya Barcelonista de les 6 Copes.
“Dona al crepuscle” (1972) – Unió de Dones.
“Les penalitats de l’ infern o les Noves Hèbrides” (1974) – Veïns de l’Avinguda de Reus.
“Miró escultor – litografia” (1974) – Veïns del carrer d’Amunt.
“A tota prova” (1958) – Veïns del carrer de la Pica.
“Dones i ocells davant la lluna” (1947) – Veïns del carrer de Vilanova d’Escornalbou.
“Dones i ocells a la nit” (1947) – Veïns del carrer del Bisbe Macià.
“Dones i ocells dins la nit” (1967) – Veïns del carrer del Sol.
“Litografia per a la Sala Pelaires” (1970) – Veïns del carrer de la Font.
“Dona asseguda” (1935) – Veïns del carrer de la Mare de Déu de la Roca.
“Cartell per a l’obertura de la Fundació Joan Miró” (1975)– Veïns del carrer de Vinyols.

(Tots els quadres han estat dibuixats per Yolanda Vela)

APORTACIONS D’ARTISTES LOCALS:
Biblioteca Joan Miró – “Per trobar amb tu el camí dels estels” (el fil que uneix la Biblioteca amb el Centre Miró).
Simó Gras – “Natura mironiana”.
Irene Oechsle – “Miró infinit”.
Yolanda Vela – “Colors en dansa” (mòbils).
Yolanda Vela – “Els colors atrapen rostres”.

RUTA GASTRONÒMICA PEL MONT-ROIG MIRONIÀ:
Bar Calidoscopi (c/ Cambrils 15): Tapa “Miró calidoscòpic”.
Bar La Bàscula (c/ Agustí Sardà 31): “Tapa Mironiana”.
Bar Mont-roig (c/ Dr. Sagarra 10): “Espardenya mironiana”.
Bar Ònix (c/ Fr. Riba i Mestre 15): “Tastet d’arrossos mironians”.
Bar Plaça (plaça Miramar s/n): Tapa “Esqueixada Mironiana”.
Bar Porto (Av. Catalunya 16): “Caragols mironians”.
Braseria Baix Camp (c/ Vinyols 17): “Amanida Mironiana d’estiu” (tapa o plat).
El Cafè (ctra de Colldejou 2): còctel “Pal de ballarí”.
Forn de pa Aragonès (plaça Joan Miró 8 i Av. Catalunya 22): “Garrofes mironianes”.
Forn Art i pa (c/ Agustí Sardà 14): “Llepolia mironiana”.
Bar Ca l’Anton (plaça Joan Miró 9): Tapa “Crep de l’horta” (6 €) i menú: “Visca Mont-roig” (14,50 €).
Restaurant Can Figarró (Av. de Reus 57) : “Especial menú mironià” (16 €).
Restaurant de l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca (ctra. de Colldejou, Km 2): Pastís “El Miró més dolç”.
Restaurant Mas d’en Romeu (ctra.T-323 Mont-roig, Km1): “Menú de l’itinerari mironià 3MR” (18 €).
Restaurant Monestir (c/ de la Pica 8): “Amanida acolorida” (de regal amb la carta).

Organitza: CENTRE MIRÓ
Col•labora: Ajuntament de Mont-roig del Camp

(23) “DIA I NIT DELS MUSEUS AL CENTRE MIRÓ” (dissabte 19 de maig)

El Centre Miró, un any més, s’afegeix al “Dia dels Museus”. Ja en l’edició del 2010 vàrem inaugurar un puzzle gegant del tapís “El llangardaix de les plomes d’or” (1989) de Joan Miró i Josep Royo; una activitat adreçada a les visites escolars.

Ell dissabte 19 de maig de 2012 vam fer visites comentades a les 12 h. i 18 h.

A la nit, dins dels actes que es van fer a tot Catalunya de la “Nit dels Museus”, de 10,30 a 12 h., hi va haver portes obertes a tots els visitants.

A les 11 h. de la nit es va fer la projecció “El Pal de ballarí en l’obra de Joan Miró” de Martí Rom. Aquest audiovisual desenvolupa en síntesi els continguts que sobre l’obra de Joan Miró es fan en el llibre de recent publicació “Joan Miró i Mont-roig: Pal de ballarí (1911-1929)” del mateix autor. Es va acabar amb una xerrada i col•loqui.

Documents adjunts:

(22) Llibre “JOAN MIRÓ I MONT-ROIG: PAL DE BALLARÍ (1911-1929)” de Martí Rom

(Arola Editors, abril 2012)

Presentacions:
Mont-roig, Casa de Cultura Agustí Sardà, dissabte 14 d’abril (19 h.)
Tarragona, Museu d’Art Modern (c/ Santa Anna 8), divendres 4 de maig (19 h.)
Barcelona, Arts Santa Mónica (Rambla Santa Mónica 7), dijous 24 de maig (19 h.)

La importància de Mont-roig en l’obra de Joan Miró és un fet palès, inqüestionable; però encara es coneix poc d’ on i com exactament es nodreix. D’ on sorgeixen, primer aquelles teles realistes de la primera època, i com a continuació neix aquell imaginari mironià que omplirà la seva obra posterior?

En la primavera del 1911 aquell Miró de divuit anys descobrirà un paisatge, que en endavant, estimarà i farà seu, una vida al camp allunyada de la que coneixia dels voltants del carrer Ferran de Barcelona, uns pagesos entossudits a crestallar els solcs, un poble dalt d’un turó i ple de costes.

Mont-roig es per Joan Miró el seu Pal de ballarí?

(21) XVII JORNADES CULTURALS A L’ESCOLA DE MONT-ROIG

Del 29 de febrer al 2 de març de 2012, l’Escola Mare de Déu de la Roca de Mont-roig ha organitzat, un any més, unes jornades culturals, amb la col•laboració del Centre Miró, l’AMPA, l’Ajuntament, La Caixa, Catalunya Caixa i la Cooperativa Agrícola.

El tema d’aquest any era: Miró i Mont-roig. Les tasques desenvolupades han estat relacionades amb els nivells escolars (inicial, mitjà i superior). S’han fet des d’un trencaclosques del “Pagès català” o el quadre “Dona mirant el sol”, petites escultures amb material reciclat i gravats.

També s’han fet sortides a alguns punts de l’itinerari mironià “3MR: Mirar, Miró, Mont-roig” per fer reproduccions dels quadres de Miró, partint dels originals i dels propis paisatges, com: “Mont-roig, el poble” (1916), des del turó de Les Creus, i “Mont-roig: poble i església” (1919), des del Primer Pont.

Finalment, els alumnes disfressats de colors, van fer la representació del quadre “Càntir al sol” (1975) al pati de l’escola.

(20) VISITA DEL PROGRAMA “DIVENDRES” DE TV3 A MONT-ROIG

Del dilluns 27 de febrer al dijous 1 de març de 2012, el programa “Divendres” de les tardes de TV3 va estar a Mont-roig, aconseguint per al nostre poble una molt important difusió dels seus trets més significatius, fonamentalment d’ordre cultural.

Dilluns 27 de febrer de 2012: “La garrofa i la cuina de la garrofa” i les paraules particulars, els localismes i dialectalismes de Mont-roig.
Enllaç: http://www.tv3.cat/videos/3971910/Montroig-del-Camp-Paraules-en-ruta (22,11 min.)

Dimarts 28:
“La cuina del pop” i un extens reportatge sobre la relació de Miró amb el poble. A més de la visita al Mas Miró, hi van intervenir l’Angelina Rovira i la Irene Oechsle, vicepresidenta del Centre Miró i la responsable de les visites guiades a l’esmentat Centre, respectivament. També s’hi va poder veure dos fragments d’imatges del documental “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979) de Martí Rom.
Enllaç: http://www.tv3.cat/videos/3974410/La-masia-de-Joan-Miro
(19,15 min.)

Dimecres 29:
“La Creu Roja”, amb una entrevista amb el mont-rogenc Josep Maria Gairal i un ampli reportatge sobre les “Barraques de pedra seca”, amb una entrevista amb l’Esther Bargalló del Grup Barracaire de Mont-roig / Centre Miró i Ramon Artigas del Grup Drac Verd de Sitges i impulsor del web Wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net), on es recull informació de les més de 6000 barraques localitzades a Catalunya.
Enllaç: http://www.tv3.cat/videos/3976010
(14,36 min.)

Dijous 1 de març:
“Incursions dels pirates a la costa de Mont-roig” i els “Llocs d’interès de Mont-roig”, amb una entrevista amb Miquel Anguera, exalcalde del poble i des de fa molts anys activista cultural. Va parlar de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, de les “costes” del poble (aquells carrerons esglaonats), dels portals, de les platges i cales de Miami, i del molt antic Ball de Coques de Mont-roig...
Enllaç: http://www.tv3.cat/videos/3977990/Turisme-a-Mont-roig-del-Camp
(9,55 min.)

(19) PERIODISTES DELS ESTATS UNITS VISITEN EL MONT-ROIG MIRONIÀ

El mes de febrer del 2011 va venir a Mont-roig, al Centre Miró, un equip d’enregistrament per fer un documental per a l’exposició “Joan Miró: l’escala de l’evasió” que es va fer a la Tate Modern de Londres de l’ abril al setembre de 2011. I al setembre, un altre per a la mateixa exposició que es farà a Washington del maig a l’agost de 2012.

Ara, el passat diumenge 5 de febrer, en el marc d’una Press Trip organitzada per l’Agència Catalana de Turisme, set periodistes de diversos mitjans de comunicació dels Estats Units han visitat Mont-roig, acompanyats d’una representant del CPT (Centre de Promoció Turística de la Generalitat) de Nova York. Els mitjans són: Saveur Magazine, National Geographic Traveler online, Sirius/XM Radio-The Bob Edwards Show, 1stdibs.com, Adobe Airstream, The National Abu Dhabi, Washington Times, World Affairs Journal i National Gallery of Arts.

Aquesta visita la fan per obtenir informació per a aquella exposició “L’escala de l’evasió” quan es faci a la National Gallery of Art de Washington. En primer lloc, se’ls va fer una visita guiada pel Centre Miró i, en acabar, se’ls oferí un tast del productes típics, coca en recapte del Forn Aragonès, olives arbequines i vi de la DO Montsant . També van aprofitar per fer una entrevista a l’Angelina Rovira, filla dels masovers del Mas Miró i vicepresidenta del Centre Miró, per a l’emissora de ràdio Sirius/XM Radio –The Bob Edwards Show, d’abast estatal als Estats Units.

Tot seguit, es van traslladar a la platja de la Pixerota, al punt número 1 de l’itinerari “3MR: Mirar, Miró, Mont-roig” per veure el lloc des d’on Miró va pintar el quadre “Platja de Mont-roig”(1916) i a continuació van pujar fins l’ermita de la Mare de Déu de la Roca per veure el punt mironià número 9, el que correspon al quadre “Mont-roig, Sant Ramon” (1916).

A l’hora de dinar van poder gaudir d’una calçotada al restaurant “Les Vistes” de Bonmont i, en acabar, es van dirigir al Mas Miró, on van visitar la casa de l’artista, la capella i l’estudi on treballava.

Aquests periodistes van quedar gratament impressionats del potencial cultural de Mont-roig en relació a la figura de Joan Miró i es van comprometre a divulgar-ho al seu país.

(18) EL PESSEBRE DEL CENTRE MIRÓ (del 16 de desembre al 9 d’abril del 2012)

Tancant els actes que el Centre Miró ha fet sobre el “Centenari Miró / Mont-roig 2011”, i aprofitant aquestes dates de Nadal, s’ha fet un pessebre amb alguns, -probablement els més significatius- dels paisatges mont-rogencs representats en els quadres de Miró.

Aquest pessebre ocupa gran part de l’espai d’entrada al Centre Miró. D’esquerra a dreta hi ha les reproduccions de sis quadres: “Mont-roig, Sant Ramon” (1916), “Mont-roig: poble i església” (1919), “Hort amb ase” (1918), “La masia” (1921-1922), “La casa de la palmera” (1918) i “Platja de Mont-roig” (1916).

És a dir, a l’esquerra de tot i més enlairat, hi ha la muntanya de Sant Ramon amb el naixement situat als seus peus i, al seu voltant, pedres sorrenques roges, figues de moro i un camp ple d’olivers. Al seu costat, a mitja alçada, el poble de Mont-roig amb la senyera del quadre, els camps curosament conreats i aquell significatiu broll d’aigua i el rètol amb el “173”. A continuació, i ja a la plana que condueix al mar, les reproduccions dels nostres estimats Mas de Miró i Mas d’en Romeu o sigui, i respectivament: “La masia”, “Hort amb ase” i “La casa de la palmera”, amb els seus crestalls ben definits, les canyes entrecreuades de les tomaqueres, l’ase, la munió d’animals i animalets, l’atzavara, els estris del camp... Finalment, a la dreta de tot, hi ha la platja de la Pixerota, amb el Pi del Baltasar, la barqueta i un mar on les ones es mouen com si fossin de veritat.

En aquest pessebre, també hi hem posat un caganer (tradicional) i la reproducció de la dona del quadre “La masovera” (1922-1923). Miró l’havia fet prenent com a referència una figureta del pessebre, aquella dona amb un cistell al braç dret i que agafa un conill amb l’esquerra.

(17) VISITA A L’EXPOSICIÓ DE LA FUNDACIÓ MIRÓ

El dissabte 12 de novembre de 2011 el Centre Miró va organitzar una visita a l’exposició “Joan Miró: l’escala de l’evasió” que s’està fent a la Fundació Miró de Barcelona fins al 18 de març. Aquesta exposició anteriorment s’havia fet a la Tate Modern de Londres i després anirà a la National Gallery de Washington.

Uns cinquanta mont-rogencs van poder veure la més completa exposició que sobre Miró s’ha fet des d’aquella del seu centenari, el 1993. Va ser una visita guiada de més de dues hores que va permetre entendre millor la component estrictament artística de la seva obra. Dins el considerable nombre de quadres exposats, vinguts d’arreu del món, cal destacar els que tenen una evident presència mont-rogenca. Per primer cop, vam poder veure junts els tres quadres sobre el Mas d’en Romeu: “La casa de la palmera”, “Hort amb ase” i “La rodera” (tots del 1918), el primer és la seva vista frontal, el segon des de ponent, tal com s’hi arriba des de la carretera de la mar, i el tercer és des del darrere, al barranc de la Pixerota. Aquest quadre és el més desconegut, s’ha exposat ben poc anteriorment i, fins no fa massa temps, quan es reproduïa era en blanc i negre.

Completaven la sèrie mont-rogenca dues obres importants: “Mont-roig: poble i església” (1919) i “La masia” (1921-1922). La primera és l’únic quadre d’aquesta època que Miró no va voler vendre mai (encara ara està en poder de la família), ell volia conservar a prop seu aquesta vista de Mont-roig des del Primer Pont. La segona, “La masia”, és un quadre cabdal en la seva obra, és el resum de la seva vida al mas, a Mont-roig. És el quadre que va comprar Hemingway.

Aquesta sèrie acaba amb “Terra llaurada” (1923-1924), punt d’inflexió en la seva obra, on deixa de banda la vessant realista i detallista per iniciar el camí vers l’imaginari.

Cal agrair a la Fundació Miró les facilitats donades per a una visita que fou un èxit.

(16) VISITA DE NENS AL CENTRE MIRÓ

Aprofitant la Festa Major de Mont-roig (30 de setembre de 2011), el Centre Miró va presentar una nova versió ampliada de la visita guiada per a nens.

A més de l’explicació adreçada als nens, on es fa esment de la relació de Joan Miró amb Mont-roig, s’hi incorporen una munió de sons relatius als continguts dels quadres: les campanes de l’església de “Mont-roig: poble i església” (1919), les ones del mar de “Platja de Mont-roig” (1916), els diferents animals i animalets de “La masia” (1921-1922) i “La casa de la palmera” (1918), de la tartana que duia el pintor des l’estació de tren al seu mas,...

“En Joan Miró li agradava molt fer dibuixos a la sorra. Li agradaven les petxines, les pedretes, els cargols… Ara ens imaginarem que estem a la platja de Mont-roig i ens trobem en Joan Miró. Agafarem un pal i començarem a dibuixar a la sorra. Podem pintar estrelles, com feia ell…de lluny se senten les gavines...

També li agradaven molt les formes de les carabasses. En va fer escultures. Llavors no hi havia plàstic i les carabasses es feien servir per agafar l’aigua, com a embut, es penjaven a la cintura per banyar-se…

Mireu, al quadre de Miró hi ha un ase menjant herba. I una garsa esperant que acabi, per menjar-se les restes...

El ruc dóna voltes per treure l’ aigua del pou. Abans no hi havia electricitat… Fixeu-vos en el carro. Per què servia?… Les mestresses de casa havien de rentar la roba a mà, perquè no hi havia rentadores...

Mireu, al darrere de tot hi ha les muntanyes de Mont-roig. Miró sempre les pintava...”

Ja fa prou temps que fem visites d’aquesta mena a grups escolars. Ara l’hem millorada. Us esperonem a fer difusió d’aquesta encisadora visita. Hauríeu de veure la cara dels nens en sortir del Centre Miró!

(15) VENEN DES DE WASHINGTON A MONT-ROIG PER FER UN DOCUMENTAL SOBRE MIRÓ

Un equip de filmació de la National Gallery de Washington ha estat a Mont-roig els passats 4 i 5 de setembre de 2011 per enregistrar imatges pel documental que passaran amb l’exposició “Joan Miró: l’escala de l’evasió” que es farà el 2012. Aquesta exposició s’ha fet a la Tate Modern de Londres i ara, a partir del 15 d’octubre, estarà a la Fundació Miró de Barcelona.

Des del passat mes de maig el Centre Miró ha estat coordinant aquesta visita amb l’equip de Washington. A Mont-roig han enregistrat imatges del Mas Miró, del Centre Miró i dels paisatges mironians del poble. També cal esmentar l’entrevista que li han fet a l’Angelina Rovira, filla dels masovers del Mas Miró (del 1956 al 1975) i actual vicepresidenta del Centre Miró.

En aquest documental també hi hauran imatges de “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979) de Martí Rom.

Documents adjunts:

(14) 40.000 VISITANTS DES DEL 2005 I...

El Centre Miró ha estat present a la Fira de Mont-roig 2011 amb un estand dedicat al Centenari Miró/Mont-roig i celebrant els 100 anys de l’arribada de Miró a Mont-roig. S’ha aprofitat l’avinentesa per lliurat als socis i simpatitzants la samarreta del Centenari, així com la garrofa mironiana amb la frase “Sempre duc al maletí una garrofa de Mont-roig”. La quitxalla podia fer el puzzle que reproduïa el quadre “L’été” (1938).

També aprofitem per informar que el passat mes de juliol el Centre Miró va rebre el visitant número 40.000 (des del març de 2005). Això dóna una mitjana de 24 visitants per dia.

Us annexem un arxiu amb la citació del Centre Miró i de l’itinerari “3MR: Mirar, Miró, Mont-roig” al llibre “El valor del paisaje: Un repertorio de experiencias para la puesta en valor de los paisajes españoles” que acaba de publicar el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marítimo. En la seva introducció explica que “el presente volumen recoge una selección del conjunto de experiencias de puesta en valor del paisaje identificadas tras el correspondiente trabajo de campo…”. Els paisatges mironians de Mont-roig són una de les 210 experiències citades, concretament està dins de l’apartat “Turismo artístico: Literatura y Artes plásticas”, i és una de les sis rutes esmentades; per exemple, la següent és la “Ruta de García Lorca” de Granada. Sols unes frases: “El paisaje de Mont-roig influye poderosamente en la pintura de Miró, que descubre los campos llenos de algarrobos y olivos… En el Centro Miró, se pueden contemplar las reproducciones facsímiles de los cuadros de Joan Miró relacionados con Mont-roig…”.

Documents adjunts:

(13) 11.6.2011 : Constitució del nou Ajuntament

S'ha constituït un nou equip de govern a l'Ajuntament amb la unió d'ERC (3 regidors), CIU (2), FIC (2), PP (2) i Vx+ (2). Un total d'11 regidors dels 17 electes

(12) MIRÓ / MONT-ROIG A LA "TATE MODERN"

A la “Tate Modern” de Londres s’hi fa des del 14 d’abril a l’11 de setembre de 2011 l’exposició “Joan Miró: l’escala de l’evasió”, que a la tardor vindrà a la Fundació Miró de Barcelona. En aquesta exposició s’hi projecta un documental on hi surt l’Angelina Rovira passejant pel Mas Miró, ensenyant les seves estances i parlant a bastament de les vivències del pintor en aquell mas de Mont-roig. Miró va anar a Mont-roig per primer cop el 1911 i hi continuaria anant, principalment els estius (uns tres mesos), fins el 1976. Van ser 65 anys de relació del pintor amb aquells paisatges: la platja on hi recollia arrels de canyars, la plana on hi caminava mirant amb delectació els garrofers i les atzavares, i la muntanya roja de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca.

L’Angelina Rovira, filla dels masovers del Mas Miró, va poder conviure amb Joan Miró i la seva família del 1955 al 1975. Actualment es vicepresidenta del Centre Miró de Mont-roig del Camp.

En aquest documental també hi ha unes imatges de la pel•lícula “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979) de Martí Rom, president del Centre Miró.

Aquest documental està a Internet a “Tate Channel”. Adreça: channel.tate.org.uk/#media:/media/902095742001&list:/channel/playlists/41815468001&context:/channel/playlists


TELEVISIÓ ITALIANA:

Fa unes setmanes va venir a Mont-roig un equip d’una televisió italiana a enregistrar imatges per un documental sobre Miró i Catalunya. A més dels indrets mironians de Mont-roig i del propi Centre Miró, van entrevistar a Angelina Rovira i Martí Rom.

(11) 21.12.2010 a 11.6.2011 : Assetjament al Centre Miró

Crònica de sis mesos de resistència.

Informe sobre sis mesos d’assetjament.

Documents adjunts:

(10) ELS "NINOTS MIRONIANS" SERAN DESTRUÏTS

Un camió de l’Ajuntament amb una ordre de treball firmada per l’alcalde, Fran Morancho, se’ls va endur el dijous 28 d’abril de 2011. Se’ns va comunicar que era una petició de la família Miró.

Anteriorment, el juny de 2008, ja van fer un intent demanant la seva destrucció. Aleshores, Miquel Anguera i Brú, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament (i alcalde quan va ser possible la creació del Centre Miró, el 2004), va poder aturar aquella petició amb l’argument que el “Ninots mironians” s’havien creat formant part del “Centenari Miró” (1993), que havien rebut el vist-i-plau de la filla del pintor, M. Dolors Miró i que constaven en el llibre d’actes del Centenari elaborat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

ELS "Ninots mironians" son el resultat d’un treball de Joan Baixas, Alfred Casas i Martí Doy, més els nens i nenes de Mont-roig que els van pintar al pati de l’escola el juliol de 1993 en una acció que, sens dubte, hagués entusiasmat Miró, i que, a hores d’ara, ja formen part del patrimoni i la cultura popular de Mont-roig. Això es vol destruir?

Documents adjunts:

(9) CONTINUA EL “CENTENARI MIRÓ”?

El Centre Miró continuarà amb els actes previstos per aquests properes mesos: Exposició de fotografies dels “Sis Caps de setmanes mironians (2005 a 2010)”, fins el 15 d’abril, i a partir d’aquesta data (i fins el 30 de juny) l’ Exposició fotogràfica “Mont-roig 1911”, un recull de trenta imatges del Mont-roig que va trobar Joan Miró quan va arribar al poble per primera vegada.

A continuació hi havia prevista l’Exposició d’Escultures de Joan Miró, que l’alcalde va decidir que es faria des de l’Ajuntament. La nostre posició es que si realment l’alcalde té preparada aquesta exposició no serem el Centre Miró els que ens oposem a que es faci a l’espai central expositiu (convenientment adequat), on es fan les exposicions temporals, tal com nosaltres ja teníem previst quan estàvem treballant en aquesta exposició des d’inicis de 2010.

Aquest raonament de col•laboració serveix per la resta d’actes que pot tenir preparats l’Ajuntament. Aquesta posició queda ja reflectida en els dos articles de premsa que hi ha annexats.

Documents adjunts:

(8) 24.03.2011: Un Ple extraordinari salva el Centre Miró

El Ple extraordinari del dijous 24 de març ha acordat donar suport al Centre Miró i deixar sense efecte el desallotjament que havia de produir-se el 4 d’abril. El resultat de la votació ha estat: vuit regidors a favor de la continuïtat del conveni amb el Centre Miró, quatre en contra i una abstenció. Els regidors que han donar suport han estat, de CIU: Josep Maria Aragonès Roca, Lope Miguel Gil i Oriol García-Saavedra Pelejà, d’ERC: Miquel Anguera Brú i Ferran Pellicer Roca, de Vx+: Josep Maria Gairal Martí i Elvira Montagud Pérez, d’ADMC: Antoni Vernet Asensio.

La junta del Centre Miró va agafar el compromís el passat 5 de març que, si s’aconseguia aturar el desallotjament (amb l’excusa del Centenari), s’asseuria amb l’equip de govern del nou consistori sorgit de les proppassades eleccions municipals per obtenir un consens sobre la conveniència de la continuïtat del Centre Miró i del local on ha de desenvolupar la seva activitat expositiva i cultural.

(7) MONT-ROIG (i el Centre Miró) en els fulletons turístics de la GENERALITAT

En el fulletó “Catalunya és Cultura” editat per l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat quan es parla de Miró es cita al Centre Miró de Mont-roig, en l’apartat “La Catalunya genial”. Tan sols uns pocs anys enrere, en els fulletons editats per la Generalitat per un àmbit general de Catalunya, mai sortia Mont-roig ni cap referència amb Joan Miró.

Documents adjunts:

(6) Recolzament d'ESPAIS ESCRITS (Xarxa del Patrimoni Literari Català)

"...Rebeu doncs el recolzamentde la junta directiva d'ESPAIS ESCRITS en representació dels 47 associats de diversos centres de tot el territori del Països Catalans..."

Documents adjunts:

(5) MIRÓ SI VA FER PER MONT-ROIG...VA PAGAR EL LLUM DE L'ESGLÈSIA DE MONT-ROIG!

A Mont-roig els que menyspreen a Miró, els que (per causes difícils d'entendre) no voldrien que el seu nom estès relacionat amb el poble, t'etziben "què ha fet Miró per Mont-roig?", com si no fos poc posar-la en un lloc important en el mapa mundial i per un motiu positiu. També sempre han fet córrer que "no va donar res al poble"; bé tenim un tapís de Miró / Royo donat per la família en el Centenari del 1993. Ara hem localitzat un article de LA VEU DE REUS del 19 de febrer de 1993 on Francesc Solé, que sempre li va fer de taxista, esmenta d'una manera clara que fou Miró qui va pagar la instal•lació del llum a l'església del poble. UNA ALTRA LLEGENDA QUE ARA QUEDA DEMOSTRADA LA SEVA FALSEDAT. El Centre Miró i les persones que li han donat suport (106 socis més d'altres simpatitzants) han estat els que des de sempre, des de finals del anys setanta, han volgut salvaguardar el nom de Miró. La resta es cridòria.

Documents adjunts:

(4) Coordinadora de Centre d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC)

Adhesió al Centre Miró de la Coordinadora de Centre d'Estudis de Parla Catalana. Catalana.

Documents adjunts:

(3) Revista 'DESCOBRIR CATALUNYA': Mont-roig, Miró i el Centre Miró

En el número 154 (febrer 2011) que acaba de sortir dedicat a les "Serres del Mestral", amb la tapa amb una fotografia de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig, l'article sobre el poble té el titular: LA FRUCTÍFERA INSPIRACIÓ DE JOAN MIRÓ, i es parla naturalment del CENTRE MIRÓ. Sobre Mont-roig tan sols es parla de l'ermita, de Miró i de les "Barraques de pedra seca" que també cita es un treball fet des del CENTRE MIRÓ. I ens volen desallotjar! Fer desaparèixer la nostra activitat cultural del poble!!!

Documents adjunts:

(2) 16.02.2011: "Alcaldada anti-Miró a Mont-roig?" / Diari EL PUNT

Polèmica per l'organització dels actes del centenari de l'arribada del pintor Joan Miró al municipi del Baix Camp i per la previsió de desmantellament d'una exposició permanent

Documents adjunts:

(1) 21.12.2010: L'alcalde Fran Morancho exclou al Centre Miró de la Comissió del Centenari Miró

L'alcalde amenaça de desallotjar el Centre Miró

Documents adjunts: