CATALÀ    |   CASTELLANO
roig
blau
verd
groc
negre

“QUAN VIATJO SEMPRE DUC AL MALETÍ UNA GARROFA DE MONT-ROIG.”

“El color roig és el color de l’ermita de la Roca, i el que dóna nom al poble.”

“A PARÍS VIVIA EN UNA DESORIENTACIÓ ABSOLUTA. A MONT-ROIG EM VA TORNAR LA PINTURA.”

“El blau és el cel de Mont-roig.”

MONT-ROIG M’HA DONAT LA FORÇA D’UN ARBRE.”


“El verd és el verd dels garrofers.”


MONT-ROIG ÉS PER A MI COM UNA RELIGIÓ.”


“El groc és la joia de Mont-roig, les seves floretes i les petites plantes.”

“TOTA LA MEVA OBRA ÉS CONCEBUDA A .”



Textos Mironians
ELS TALLERS DE MIRÓ... MONT-ROIG I PALMA DE MALLORCA

“Somio amb un gran taller” titulava Joan Miró el text que va publicar a la revista “XXe siècle” núm. 2, de l’1 de maig de 1938. Des de París escriu: “Treballo molt, passo la major part del temps a Espanya, on puc concentrar- me millor en el treball. A Barcelona, treballo a l’habitació on vaig néixer. A Espanya, on anava sovint, mai vaig tenir un veritable estudi... El meu somni, així que m’estableixi allà on pugui, és tenir un taller ben gran, no pas per allò de la il·luminació, la llum del nord, etc., que m’és indiferent, sinó per tenir lloc, moltes teles, perquè com més treballo, més ganes tinc de treballar. Voldria provar l’escultura, la ceràmica... Intentar també superar, en la mida del possible, la pintura...”.

Els seus dos grans tallers seran el de Mont-roig (1948) i el de Palma de Mallorca (1956).

Aquest darrer és del seu amic Josep Lluís Sert; com també ho serien la Fondation Maeght a Saint Paul de Vence (1964) i la Fundació Miró de Barcelona (1975). El taller de Mont-roig sembla que també l’havia de fer Sert. En una carta de l’esposa de Miró, Pilar Juncosa, a l’esposa de l’arquitecte (Moncha Sert), li deia: “Aquí (a Mont-roig) le falta aún el taller, pero si no hay novedad, en febrero se empezaran las obras, tanto como nos hubiera gustado, que fuera José Luis, quien las hubiera dirigido!...” (Mont-roig, 8 de setembre de 1942). No seria tan aviat.

Aquest text intenta seguir les petjades d’aquests tallers mironians, per la qual cosa he partir principalment de les següents fonts: les cartes publicades en els llibres “Epistolari Català de Joan Miró (1911- 1945)” d’Editorial Barcino (2009) i “Miró / Sert. Segons ells mateixos. Correspondència 1937-1980” de la Fundació Pilar i Joan Miró (2008).

També les cartes que, a partir de 1945, vaig poder consultar a la Fundació Miró de Barcelona en la meva recerca (2010 i 2011) d’informació sobre el pintor pel llibre en el qual estava treballant sobre la relació de Miró amb Mont-roig, i de la què vaig publicar un primer lliurament: “Joan Miró i Mont-roig: Pal de ballarí (1911-1929)”, d’Arola Editors (2012). Cal afegir-hi les informacions fruit de les entrevistes que vaig fer l’agost de 2009 a Mercè Calaf Domingo (filla de Pere Calaf Jofre) i al seu marit Sebastià Javaloy Cánovas. Els “Calaf” van ser masovers del Mas Miró del 1927 a l’octubre de 1955. I, finalment, d’altres informacions de les germanes Angelina i Teresa Rovira Bargalló, de les entrevistes fetes a l’abril de 2009 i a l’agost de 2012. Aquestes són filles d’Eugeni Rovira Sastre i Teresa Bargalló Vidal que foren els masovers des del novembre de 1955 al 1975.

per veure el text complert descarregar

Descarregar