CATALÀ    |   CASTELLANO    |   ENGLISH    |   FRANÇAIS
roig
blau
verd
groc
negre

“QUAN VIATJO SEMPRE DUC AL MALETÍ UNA GARROFA DE MONT-ROIG.”

“El color roig és el color de l’ermita de la Roca, i el que dóna nom al poble.”

“A PARÍS VIVIA EN UNA DESORIENTACIÓ ABSOLUTA. A MONT-ROIG EM VA TORNAR LA PINTURA.”

“El blau és el cel de Mont-roig.”

MONT-ROIG M’HA DONAT LA FORÇA D’UN ARBRE.”


“El verd és el verd dels garrofers.”


MONT-ROIG ÉS PER A MI COM UNA RELIGIÓ.”


“El groc és la joia de Mont-roig, les seves floretes i les petites plantes.”

“TOTA LA MEVA OBRA ÉS CONCEBUDA A .”



Textos Mironians

JOAN MIRO: DEL PAL DE BALLARÍ A L'ESCALA DE L'EVASIÓ

Del “Pal de ballarí” del quadre “Terra Llaurada” (1923-1924) a “L’Escala de l’evasió” de “Pintura-poema (“Un estel acarona el pit d'una negra”)” (1938) hi ha una rellevant connexió / progressió mont-rogenca. Tant el “Pal” com “l’Escala” tenen les seves arrels, els seus referents en elements del camp i estris dels pagesos de Mont-roig.


JOAN MIRÓ PELS POBLES DEL PRIORAT I EL BAIX CAMP

Vam sortir de Mont-roig cap a Colldejou, la Torre de Fontaubella i Falset. Aquest era el recorregut que als anys cinquanta i seixanta feia Joan Miró per anar cap al Priorat, a Cornudella de Montsant, el poble del seu pare. Francesc Solé Sedó (dit “Romàtic”), que li va fer de xofer durant tants anys, explicava: “Quan ell venia a passar les vacances a Mont-roig... l’anava a buscar i l’acompanyava... Ell no venia mai que no visités els pobles de les rodalies. Primer anava a l’ermita. Hi passava una bona estona aquí als miradors...


REPRODUCCIÓ VS ORIGINAL

Walter Benjamin publicà l'any 1936 un article titulat “La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica”, on hi reflexiona sobre el valor de l'obra original en un temps en què tècnicament es poden aconseguir reproduccions perfectes. La mostra més evident és la fotografia i el cinema. Benjamin explica...


PICASSO I MIRÓ, G+G

Horta de Sant Joan (Terra Alta) i Mont-roig (Baix Camp), a més d’estar a pocs quilòmetres, els uneix les estades que varen fer, respectivament, Picasso i Miró a les seves terres.

Picasso va sojornar a Horta de Sant Joan dues temporades; el 1898 i el 1909. Era el poble del seu amic de l’Escola de Belles Arts de Llotja, Manuel Pallarès Grau. En el primer viatge, tenia 16 anys i, amb el seu amic, van aïllar-se durant una temporada en una cova, als Ports. Lluny de tothom,...


PORTABELLA I MIRÓ

Estàvem, Miró i jo, a dalt de tot de la torre blanca del seu mas, contemplant tota la plana de Mont-roig. Hi havia anat per la preparació d’una pel·lícula sobre un tapís que estava fent amb Josep Royo. M’explicava amb detall coses d’aquella terra de Mont-roig. Tot d’una, li vaig proposar que ho concretés en un escrit; que em fes un guió per una propera pel·lícula. Al cap d’uns dos mesos em van arribar...


MIRÓ I EL NÚMEROS

Per què el “173”? Què hi fa aquell número en aquella paret, quan tot fa suposar que és inventat? Estic referint-me al quadre “Poble i Església de Mont-roig” (1919). A més, per acabar d’encuriosir, es pot constatar que aquest “173” està pintat fora de mida, és excessiu. Atrau la mirada.

Georges Raillard en el seu llibre “Conversaciones con Miró” fa esment d'aquest “173” i li pregunta si les xifres l’interessaven plàsticament. Miró li contesta que “no se trataba de un interés plástico. Era por las cifras mismas...


JOSEP ROYO/JOAN MIRÓ: ELS TAPISSOS

“Jo vaig entrar a treballar a la Casa Aymat de Sant Cugat quan tenia catorze anys, el 1959. No és que aleshores estigués interessat pels tapissos, em calia treballar i guanyar diners”. Josep Royo havia nascut el 1945 a Barcelona. El pare, un artesà que pintava porcellanes i copes de vidre, havia mort quan la seva mare estava embarassada dels bessons. El germà de la mare...


EL “SOL DE PALMES” DE MIRÓ, I...

El Centre Miró ha incorporat un nou element al seu espai expositiu, una reproducció del “sol de palmes” que tenia el pintor al seu Taller. D’igual manera que hi ha una gerra amb un grapat de bastons al costat del seu “Autoretrat” (1919), com la que tenia a l’entrada del seu Mas, o aquelles atzavara, figa de moro,...


JOAQUIM GOMIS I JOAN MIRÓ

La gran majoria de les fotografies que coneixem sobre Joan Miró són de Joaquim Gomis i Francesc Català-Roca. Ambdós eren amics del pintor, no era fàcil que deixés apropar-se a gent estranya quan estava treballant, en el seu procés creatiu. Les fotografies de Mont-roig, al seu taller, al mas, als camp conreats del voltant, a la platja... són de Joaquim Gomis....


MONT-ROIG EN LES CARTES DE JOAN MIRÓ

S’acaba de publicar el llibre “Epistolari Català de Joan Miró (1911-1945)”, Editorial Barcino (2009), un recull de 488 cartes del pintor a amics durant la primera part de la seva vida. Si es té la paciència de comptar-les per orígens, un es troba amb la grata sorpresa, (sorpresa?), que el gruix més important està fet des de Mont-roig. Exactament són 163 cartes; després ve París amb 133 i Barcelona amb 106. La resta, (86), són de diferents indrets...


MIRÓ I EL PESSEBRE

És prou conegut l’ interès de Joan Miró per diferents expressions de l’artesania popular... Sense anar més lluny, el Centre Miró ha incorporat, en els darrers anys, dos objectes mironians, com són el “sol de palmes” (el 2009) i la “panera de peix” de vímet (el 2010). I, des del 2005 hi ha aquell cavallet amb guarniments de baster al costat de la reproducció del quadre “Cavall, pipa i flor vermella” (1920), on n’hi ha un damunt d’una consola isabelina. Aquells “sol de palmes” i la “panera de peix” són elements que l’artista tenia, tant al mas de Mont-roig, com al seu taller de Palma de Mallorca...


RAIMON, MIRÓ I MONT-ROIG

“Sí, tal com dius, D’un roig recorda, fonèticament, Mont-roig. Vaig fer la cançó el 1968, la vaig fer perquè l’havia conegut, sabia les coses que feia... li devia una cançó. A Joan Miró es com un traç, tan sols té dos acords. El seu començament (D’un roig encès) vol descriure la seva energia. Aquest roig era tant un element plàstic com polític. La cançó acabava amb “...


ELS TALLERS DE MIRÓ... MONT-ROIG I PALMA DE MALLORCA

“Somio amb un gran taller” titulava Joan Miró el text que va publicar a la revista “XXe siècle” núm. 2, de l’1 de maig de 1938. Des de París escriu: “Treballo molt, passo la major part del temps a Espanya, on puc concentrar- me millor en el treball. A Barcelona, treballo a l’habitació on vaig néixer. A Espanya, on anava sovint, mai vaig tenir un veritable estudi... El meu somni, així que m’estableixi allà on pugui, és tenir un taller ben gran, no pas per allò de la il·luminació, la llum del nord, etc., que m’és indiferent, sinó per tenir lloc, moltes teles, perquè com més treballo, més ganes tinc de treballar. Voldria provar l’escultura, la ceràmica... Intentar també superar, en la mida del possible, la pintura...”.